El panorama geopolític en relació
a la possible intervenció a Síria ha variat en les darreres 24 hores, respecte de
la declaració “formal” de guerra que en respectives seus van formular per
separat el Vice-President Joseph
Robinette Biden, Jr. (en nom dels EE.UU. i del President Barack H.Obama), el President de la República francesa François Hollande i
el Primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya David Cameron, després del
“no” del parlament britànic.
Curiosament gairebé a la mateixa
hora en la què Barack H. Obama renunciava de facto a la prerrogativa presidencial –en
deixar la decisió de la possible
intervenció en mans de les deliberacions que es facin a les dues cambres
representatives: Cambra de representants i Senat–, també feia una intervenció televisada el Primer
ministre de la República Turca Recep Tayyip Erdoğan, tot expressant-se gairebé en similars termes.
L’apel·lació als drets humans que
tots els mandataris fan, resulta significatiu, doncs sembla que l’ús del gas
sarín ha estat en la guerra, però hi ha algunes preguntes que no es formulen i
evidentment a les que no es respon i que haurien de ser fetes i respostes:
1) Una
guerra civil amb armament convencional
amb tants de morts i ferits, no suposa també atemptat contra els drets
humans? Un únic mort per tret de bala, canó o míssil, no mereix que
ens escandalitzem i ens plantegem el que cal fer?
2) Quin és l’autèntic origen de la utilització
del gas? No tan de qui la emprat, que també, sinó de quin ha estat el fabricant
i el subministrador d’aquest tipus d’armament condemnat per les NU?
3) Quin
és el veritable paper que hi juguen en tot plegat: EE.UU,, França, Anglaterra,
Turquia, la Xina, Rússia, el G8, el G20, les NU... ?
Estem anant més enllà del Dret
Internacional Públic mateix, per entrar en consideracions de l’ordre moral i
ètic, del que està mancada la política a tot arreu, també a les esferes dels
països centrals, com dels perifèrics, i això em porta a preguntar-me el paper
que hi ha de jugar un Premi Nobel de la
Pau, i no parlo de la renuncia televisada de la prerrogativa presidencial
nord-americana.
La regió, com ha reconegut el President
nord-americà, és un polvorí –mai millor paraula per a referir-ho–, amb tensions
d’antic i no resoltes, amb amples implicacions, una bona dosi de mitomanies,
megalomanies i justificació fins i tot religioses com per a resoldre a l’ancienne
façon, clar que és a l’ancienne façon com es desenvolupa tot plegat...
De moment els morts, amb gas
sarín o armament convencional continuaran a Síria i en tots aquells altres
llocs que ja no són notícia, mentre la burocràcia política juga al joc de les
declaracions i contra declaracions i la diplomàcia oculta, que havia de deixar
d’existir a partir de Thomas Woodrow
Wilson en acabar la Gran guerra, sembla que torna a existir.
© Albert Balada
31-08-2013
