La fotografia de Perelada, és original de Montse Esteba
La nit omple de foscor l’essència
de la llum, però ella, la nit , és, de
fet, l’ inici del dia, el moment on les
estrelles ens ensenyen el bastiment del cel, aquell celatge que ens queda ocult
quan som sota la il·luminació del sol, i és quan hom pren consciència que al dia cal honorar-lo com aquell bé, el més
preuat que tenim, doncs és la vida mateixa que ens somriu, més enllà de les
cuites profanes i mundanes, aquelles on cercar quelcom no té gaire sentit.
És en la nit, on l’ apaivagament
de les ànsies arriba just en el moment en el que els primers estels ens circumden,
com coronant-nos; és en les hores en el que ens cal entrar en reflexió, en
connexió amb la Providència mateixa, on les paraules esdevenen pensaments, i
aquests símbols i senyals que acaronen el cel, com el cel ens acarona també a
nosaltres, abans que els somnis ens delectin amb missatges que cal interpretar.
© Albert Balada
26-08-2013