La fotografia correspon al logo emprat per l'Ajuntament de Lleida
Els discursos polítics,
també els pamflets, de vegades pagats amb fons públics, que ens parlen de
reivindicar el dret a decidir, són això, polítics, i responen a uns interessos
determinats, de vegades de classe (polítical class), de vegades fins i tot
personals (d’aspiracions), però són lluny de la significació real del que
significa i representa el “dret a decidir”, jo els hi recomanaria benvolentment,
només de llegir vagament el DIEC, aleshores se n’adonarien que l’acció de decidir per un mateix, el dret
a decidir, és el dret clàssic[1] d’autodeterminació[2] i que això no es reivindica,
perquè hom el té, només cal fer-lo anar, exercir-lo, tanmateix, en la forma en que
social i comunament s’estableixi, d'una manera legítima.
© Albert Balada
09-09-2013
[1] Art. 1.2 Carta de
Nacions Unides:. Fomentar
entre les nacions relacions de amistat basades en el respecte al principio de
la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles...
[2]
Article
1.1 del Pacte
Internacional de Drets Polítics i Civils i Article 1.1 del Pacte Internacional
de Drets Econòmics, Socials i Culturals: "Tots els pobles tenen el dret a
l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític
i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
