La fotografia és original de Montse Esteba
«L'experiència ens demostra que és fàcil tenir molts amics quan la vida ens
somriu. Acompanyar als altres en l'èxit i quan les coses van bé no costa res,
però l'amistat veritable es demostra en la monotonia dels dies corrents, que és
allò que més abunda en la nostra vida. Els amics veritables es demostren en les
situacions adverses, en els inevitables moments de tristesa, de conflicte, de
dubtes i decepcions. És llavors quan necessitem al nostre costat a la persona
amiga i agraïm el seu suport amistós i desinteressat.
A més, no estem creats per a la solitud. Per això és molt important trobar
a l'amic veritable. Per naturalesa estem cridats a trobar-nos els uns amb els
altres, a conviure i recolzar-nos, no només intercanviant idees sinó fins i tot
sense paraules. La presència discreta i silenciosa d'un amic al nostre costat
en certs moments pot arribar a ser decisiva. Per això, en ocasions, trobem tant
a faltar els amics.
Una bona experiència d'amistat suposa simpatia mútua i relació cordial,
genera alegria i serenitat tot i que, certament, és molt més que això. Un amic
és algú amb qui ens sentim totalment segurs, aquell que mai farà alguna cosa
que sigui dolenta per a nosaltres o que pogués fer-nos mal, ni ens proposarà
mai res que sigui incompatible amb els nostres propis valors i ideals.
Amb l’amic no cal cap demostració ni hem de simular les nostres debilitats.
Ell les coneix perfectament i les accepta. Per això compartim obertament no
només les nostres alegries i els èxits sinó també les nostres preocupacions i
moments d'impotència, que amaguem a altres persones. Un bon amic és algú que
sap estimar-nos independentment del que arribi a conèixer de nosaltres.
Una veritable amistat sempre ve acompanyada de generositat i capacitat
d'abnegació en favor de la persona amiga, oblidant-se d’ell mateix. En aquest
sentit, l'afirmació de Jesús és definitiva: ”Ningú no té un amor més gran que
el qui dóna la vida pels seus amics”[1].
S’ha arribat a escriure que l'amistat veritable es reconeix per la seva
durada: és més forta que la mort. Per això parlem sempre del tresor de
l'amistat. No hi ha situació, esdeveniment o persona que sigui capaç d'anul·lar
o fer desaparèixer l'amistat del cor del veritable amic. Però és un tresor en
vasos de terrissa, fràgils com ho és tot allò humà. Ens cal la vigilància i la
humilitat perquè “un amic fidel no té preu”[2]»
© Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida
07-09-2013
