Chiostro di Sant'Antonino al Museo de San Marco a Firenze (Itàlia)
La dimensió de la
contemplació i la reflexió en la vida ens permet, en el silenci i la pau d’esperit
que cal, d’esbrinar la nostra pròpia essència i la nostra connexió amb l’univers,
i en aquest trànsit descobrir la veritable dimensió de les coses, com la necessitat que en tenim del sol, però no massa, per a que no es produeixi
una sequera que ens arruïni allò sembrat, o de la pluja que ens cal al seu
precís moment, o de la rosada, del vent, dels meteors, factors imprescindibles,
també en la nostra vida, senyals i símbols del temps i del seu pas, vestint un
a un cada moment del gaudi de viure.
Cimentar,
doncs, aquella contemplació en la observació permanent, ens permet de prendre
la perspectiva adient per a poder créixer en la nostra més íntima extensió,
aquella que ens acosta al nostre veritable ser, el que beu de les essències
divines, en l’evolució que ens ha dut per mil·lennis a la nostra espècie a
conformar-nos com ara som, també en l’evolució del nexe espiritual que ens
vehicula en permetre’ns, aleshores, recollir els fruits del gaudi en el bé com
a instrument de transformació.
©
Albert Balada
01-09-2013
