No li val qualsevol espai,
requereix un cert ordre, que el complementa, incorporant-s’hi, com un element
més, dissimulada en l’espai que escull com a seu per gaudir d’aquelles llargues
i ensenyorides zones de son que omplen el seu dia… T’escolta, però fa com si
no, et mira amb un filet d’ull, però fa com si no, ha creat en un univers
oníric la seva pròpia dimensió, és la meva gata Dolça quan la llum del sol s’amaga
triant nous espais dels que apropiar-se...
© Albert Balada
06-09-2013