divendres, 27 de setembre del 2013

Diu una dita...


La fotografia és original de Martine Olivieri

Diu una dita antiga, que quan la Llum desallotja la foscor, una nova foscor la substitueix; només quan la foscor mateixa es transforma en Llum, és aleshores quan cap foscor pot oposar-se-l’hi, tenint ben present, que qui fa el bé alimenta la Llum, mentre que qui falla alimenta la foscor.  De fet, parlem de l’auto expressió, del lliure albir, allò que podem decidir, però tenint en compte que l’ànima no ha perdut la seva connexió amb la Font, mai, allò que falla pot esser corregit, si hom vol fer-ho, és clar, però el retorn sempre és possible.  No hem de ser maldestres en el tracte del nostre cos, però si bé l’hem de cuidar com un bé que ens és donat, també hem de ser capaços de cuidar l’ànima i nodrir-la adequadament, amb la reflexió, la disposició d’ànim i la meditació en calma per a poder deixar de sacrificar el sentit real de la vida.

© Albert Balada

27-09-2013