Hi ha un lament en la vida
humana, constant, roent, permanent: la
lluita per la supervivència, l’explotació de l’home per l’home, fins i tot de
la manera més subtil, natura possiblement, però en realitat nogensmenys que
fum, perquè l’esperança rau en la pressa de consciencia, en el convenciment de
la nostra pròpia existència més enllà de l’esclavatge modern, i descobrir, com n’és
de possible l’alliberament, aproximant el món físic al món espiritual i descobrir-hi
els aprenentatges que ens aporta la situació i què es pot aportar a l’existència
en la cerca d’un camí cap a la Llum, aquella terra promesa dels avantpassats;
però no només la descripció i la prescripció suposa de fet el canvi, el canvi s’inicia
en consciencia mateixa, en endevinar que no és una lluita del bé contra el mal,
de la llum contra la foscor, senzillament es tracta d’amarrar fort la flama de
l’existència contra l’escassa llum de la subtil presó.
© Albert Balada
20-09-2013
