La fotografia és original de Xulio Ricardo Trigo
Quan se’ns fa més comprensible l’existència
humana és quan la minsa Llum il·lumina la foscor tèbia de la nit, quan hom
descobreix formes i sensacions a través de l’encant de la claror escassa,
potser perquè, de dia, quan el sol rega la vida amb la seva de lluentor, no som capaços de percebre la
bellesa en tota la seva esplendor; però si en aquella de la candela, som
capaços de desvetllar cada detall, acabarem per admirar-nos en la magnificència
de la Creació, que és com admirar-nos de l’Univers mateix des del primer
instant.
No ens hem de contenir en admirar
la Llum que ens il·lumina, que ens dóna vida, doncs és en la seva essència d’ on
som, tanmateix, de manera que en formem part, fins quan no en som conscients,
doncs ens contenim en Ella, com l’aigua que brolla de la font, doncs les
nostres ànimes són guspires que s’escampen pel món, com gotes que amaren la
terra...
© Albert Balada
22-09-2013
