La fotografia és original de Montse Esteba
Alè de silencis
Matisa els colors i la llum
Com pentinant el pensament,
Mentre cau, com llàgrimes
fines
Que colpegen el terra i s’esmerça…
Galanteja l’oratge, mimant
les hores
D’un pas adormit sota
cobert,
Guaitant el mirall d’ombres
Que la grisor reflecteix…
I en prens l’alè dels
silencis
Que voleien, per escoltar
El clapoteig musical de les
fulles
Dels arbres que, com dits,
Et prenen…
Del cel, braços oberts al
clam
D’un dia i un altre,
Però arribes quan cal, en el
moment precís,
Llenguatge de pas i traspàs,
Llenguatge de la alegria,
mateix
En tan petita meravella…
© Albert Balada
07-09-2013
