.jpg)
Diuen els ensenyaments d’antic,
que els àngels són essers mítics, fets a imatge de Déu, però encarregats d’una
missió concreta, unidimensionals, a diferencia de nosaltres, els humans, fets a
imatge i semblança però amb lliure albir, el que ens fa, a més de ser part d’ Ell
mateix, contenir aital minúscula expressió que devenim, en el cultiu dels
valors que ens han de ser propis, des de les regles més bàsiques i elementals
que ens van ser donades, - preceptes
simples i bàsics, que fan de la relació de l’home amb el seu proïsme,
instruccions que la nostra pròpia lògica dicta de seguir -, fins i tot sense un
mandat, fins a les més complexes,
part sublim, a diferència dels àngels que la tradició recrea, 1, 3, 5, 7...,
tant se val, com a missatgers i complidors de l’ordre donada, reconeguts pels
exegetes, esmentats al Llibre com Gavriel, Mijael, Uriel, Reziel, Metraton,
Laila... fan de transmissors, de les
nostres oracions i pensaments, com dels designis que els són encarregats, però
només aquesta és la seva missió, limitada i causal, que no ha de distreure la
nostra connexió del món físic al món espiritual, de la nostra realitat humana a
la nostra participació de la essència divina, com tampoc ens hem de reconèixer
en realitats idolàtriques, que castiguen l’essència mateixa de la nostra
relació amb la Creació, de la nostra relació mística amb la unicitat divina, la
unió de l’esperit amb la matèria en esser eliminat tot esvoranc amb l’entrega
de la Llei.
© Albert Balada
29-09-2013
