El retorn a les nostres essències
més íntimes, en la descoberta del nostre ”jo” en connexió amb la Divinitat, se’ns
ofereix com un camí de canvi, de recuperació de la nostra expressió del bé,
despullant tota via que ens enfosqueixi en el nostre devenir de les
possibilitats d’èxit; és aleshores quan hom pren consciència que no és
penediment el que ens cal, sinó el reconeixement d’aquella pròpia realitat que
defuig l’anècdota per esdevenir categoria, i amb ella també esdevenir generosos
amb el que tenim, doncs malgrat l’esforç res no ens arriba si no és per aquella
connexió i per tant ens cal ser justos i comprensius car només som estris en el
desenvolupament del que és i del que ha de ser, de tal manera com hem d’interactuar
amb l’energia creadora per a ser-ne traça que plani sobre el món i l’impregni.
© Albert Balada
23-09-2013
