Els detalls són importants...

Els detalls són importants, abans no esdevingui el fet categoria, doncs en ells ens hi descobrim en el moment mateix , en el propòsit, en el sentit, assumint la nostra veritable identitat a través d’ells, com si miréssim de reüll al sol, fent que esdevingui quelcom de tangible allò que és intangible, com els percebem, aleshores, ens marcarà l’instant següent, doncs haurem estat capaços o no de mirar-los i recollir-ne o no el sens en la seva latència.

Descobrirem com tot depèn d’un únic acte de consciència, doncs dels detalls sorgeix el gran canvi i d’ ell allò que és rellevant i significat, aprenent a gaudir de l’ús del temps que ens és donat, fent-lo eficient en la seva comprensió més enllà de tot ordre i de tota ordre, sense necessitat de ventar ni una sola paraula, doncs en el fons de l’ànima s’haurà completat el cicle, sense cap desaprofitament, aprenent de l’experiència i, fins i tot dels moments de foscor que s’allunyen lenta i pausadament en contacte amb una única espurna, un únic detall.

© Albert Balada

24-10-2013      

Són sons serens...

Són sons serens, prolífics:  música de riells, sorolls de l’aigua, del vent, del foc, de l’aire mateix, intenta, pèrò,  de defugir dels sorolls de la vida mundana, d’aquells dels que gairebé no els perceps però que  són al  teu entorn,  i prova de descobrir-ne només els més senzills, aquells més subtils i elementals que hi són, encara que no t’ho sembli i et sabràs feliç posseïdor d’una realitat sublim.

Gaudeix amb la mirada serena i clara dels petits detalls que es descobreixen tot just davant teu, colors infinits, matisos de la realitat que es pinten en el quadre que en dibuixa la vida per a tu, per a tots, però no et perdis en els matisos, albira la fusió de la Llum amb el color i els sons i seràs capaç de descobrir la bellesa d’aquest món, perquè l’estaràs mirant amb els ulls de l’ànima.

© Albert Balada

29-09-2013   

No dubtis...

La fotografia és original de Montse Esteba

No dubtis que en el teu phatos, allò que està escrit esdevé una teranyina que enllaça la teva vida amb la dels teus proïsmes i en ella, allò que ha de ser respon a les circumstàncies que t’envolten i que es nodreixen del que va ser i el que serà, encara que un i altre no siguin al teu abast, perquè ja el passat esdevingué i el futur no ha arribat pas encara. Cerca una ombra en la que guarir les ferides si n’hi ha, però no deixis que aquestes esdevinguin el teu centre, al contrari, aprèn d’allò viscut i camina deixant que del sol que t’és donat en puguis gaudir així com d’aquells petits detalls que t’acaronen...

© Albert Balada
10-07-2013

Retalls i detalls: Plovdiv

Seria als voltants de 1984 quan vaig visitar el Museu etnogràfic de la localitat búlgara de Plovdiv, la veritat és que la meva sorpresa va ser que era com una casa més de la localitat, on aquella costum heretada dels Otomans seguia vigent: “tu mira, gaudeix i quan acabis de mirar, em digueren, baixa al pati i farem un té i uns baklava, mentre gaudim de la conversa”; curiosa manera de museïtzar la història, la etnografia, els retalls i els detalls que encara recordo, quan ha passat alguna dècada d’aquella meva visita, acompanyant l’encant de la descoberta amb la conversa, el contacte humà i social que et transporta a la mentalitat i el coneixement d’aquells que t’acullen amablement...

Lleida, 09 de setembre de 2012

Albert Balada (c)

Un matí de tardor...

De vegades els somnis ens porten mentre estem desperts, a descobrir els detalls de la mateixa vida, de la vida mateixa, que manta vegades ens resten ocults al món dels mortals; gaudir del passeig com altres vegades he descrit ja en aquest blog, descobrir unes talles romàniques, com aquelles que feia anys que reposaven repenjades als passadissos d’una sala de reunions d’un ajuntament que no cal citar; descobrir, deiam autèntiques obres d’art, malbaratades segurament per ments ignorants.

Passejar, deia, ens permet també, si en som conscients, de gaudir dels detalls, aquells que et pot oferir un marché à puce, però també de descobrir en la gent, en els seus rostres, en els seus pensaments, en les seves mirades, aquella realitat que de vegades a alguns pot escapar-se’ns.

Quan el sol de tardor malda per escalfar i et fa una carícia, te n’adones com n’és de fràgil la vida en veure els arbres com perden les fulles; perquè toca, a ells els toca l’introspecció, esperar a la primavera per a tornar a ser ufanosos. Potser saber que de vegades el silenci, com el que faran els arbres, és el millor dels recursos, també en política, on s’acostumen a dir tantes tonteries…!, només cal obrir els diaris…..