El Silenci inert...

A la fotografia la Medina de Tunís

El silenci inert,
la calma d'un vent inanimat,
les llagostes en els camps, fins i tot estan mudes,
la cavitat del cel és mat,
l'horitzó negre, estret, sense entrades,
bolcat allà a on torna, com un cripta.
Nosaltres dos allargats en les ombres d'una vella paret,
la nostra ombra estesa,
embolicats en el turment.

Inesperadament,
una estrella sola tira fulles al cel
i parpelleja la ploma d'un ocell solitari al apàtic silenci.
Jo vaig xiuxiuejar, amiga meva; demana a Nostre Senyor
i demana-li que dispersi en les nostres ombres
el batec de la vida
de nou. (1)

(1) Abd al Sabur, Saleh. El Silenci i l'ala. Els somnis del vell genet. 1964. Traducció de Manuel Jiménez Lucena de l'àrab.

Salah Abdel Sabour (1931 - 1981) Poeta de vers lliure egipci, editor , dramaturgo i assagista graduat de la Universitat de El Caire en literatura àrab.

Amb set boques...

A la fotografia, La Ghriba, com es coneix a la Sinagoga de Djerba (Tunisia)

"Amb set boques em somriu "L'Edat "

des del més profund de mi.

Encenc un llumí per poder contemplar el sol,

novament obro la porta, oberta ja

i, em poso a ballar al so del lladruc del gos

de l'habitació del davant.

Em trec el barret faig una reverència, i exclamo:

"Hola, vida, que tal!" (1)

(1) Zamir, Schlomo. La Edat. Cuaderns judàics. Poesia Jove Israeliana: selecció de poemes. Facultat de filosofia i humanitats de la Universitat de Chile. Shlomoh Elimelej A. No. 20 (1993): Diciembre , Pág. 49-72

Shlomo Zamir és un escriptor i poeta israelià, nascut a l'Iraq el 1929,  educat en les institucions d'educació general jueves - incloent l'escola "Aliança" francesa. Va arribar a Israel el 1950. Zamir és producte de diferents cultures: angloamericans, francès, hebreu i àrab. El seu estil poètic es troba prop de la poesia imaginista, que exigia que la poesia sigui alliberat de la rima, el metre i les formes poètiques tradicionals, i en el seu lloc s'organitzarà al voltant de les imatges.

Oh mar...

La fotografia és de Tabarka a Tunisia

"Oh mar mediterrània! Jo et perdone i t'absolc. Et done la més santa absolució. Ves-te'n i no peques més. Sóc, com tu, culpable de faltes que no conec. Tu et confesses incesantment sobre la platja pels teus mil llavis adolorits, i jo em confesse amb tu, gran mar sagrada, pels meus llavis marcits. Ens confessem l'un a l'altre. Absol-me i jo t'absolc. Retornem a la ignorància i al candor. Aixi sia." (1)

(1) Schwob, Marcel. La croada dels infants (1985) Universitat de València, 1999. pag. 70-71 

(Chaville 1867 - Paris 1905) nasquè i va viure en el si d'una família de rabins, metges, lletrats i historiadors. Escritor de culto. Lector apassionat fou un dels escritors més refinats del seu temps. Entre les seves amistats: Renard, Remy de Gourmont, Valéry, Colette, Claudel, Anatole France, Oscar Wilde, Stevenson, qui el consideraven una biblioteca ambulant. En les seves obres hi ha una obsesiva interrogació sobre la identitat i la individualitat humanes

El silenci còrre...

Cadaqués, © Leon Sedano M Angels

El silenci còrre per entre els carrerons vestits de blanc, on les flors condecoren les façanes, pentinades per la marinada que de tant en tant xiula, com una cançó que d’antic rememora els ancestres que varen passejar pels llambordats

© Albert Balada

29-07-2013

Pel que a mi fa...

“(…) pel que a mi fa,  entre totes les coses que no són al meu abast, res estimo més que establir amistat amb homes que estimin sincerament la veritat; doncs crec que entre les coses que no són al nostre abast, res absolutament podem estimar en el món amb major tranquil·litat que aitals homes (…)”[1]

---

[1] Spinoza, Baruch. Epistolari. Carta XIX. Ed. Colhiue SRL. Buenos Aires. 2007.Pag. XX. ISBN 9789505630417

L'home obstinat...

La fotografia "Icare contracarré" (ícar frustrat) de Gilbert Garcin

“L’home obstinat acaba malament, i el que estima el perill en ell perirà. El cor obstinat suportarà molts mals, i el pecador cumula un pecat rere un altre. No hi ha remei per al mal de l’orgullòs, perquè una planta maligna ha començat a arrelar en ell. El cor de l’inteligent medita els proverbis i el savi desitja tenir una oïda atenta.”[1] 

---

[1] Siràcides 3, 26-29

Tingues en compte...

Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.

“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés, i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan cal donar.”[1]

---

[1] Siràcides, 4, 20-31

El palau de la calma

“(…) Una de les quatre columnes sobre les que descansa el palau de la calma és la intrepidesa. La segona columna és un treball a favor de l’harmonia, realitzat durant molt de temps al llarg de les nostres vides (…). La tercera columna a favor de la calma és la puresa. Tot esforç  a favor de la puresa –en l’acció, en l’emoció, en el pensament, en el motiu i en l’ambient– s’acumula i amb el temps esdevé una columna de llum en la nostra vida, aproximant-nos a la calma (…) La quarta columna a favor de la calma és empenyer-nos  en la procura dels regnes superiors (…) Quan l’ànima humana aniquil·la una limitació rere una altra, acompleix la quarta columna (…) En la calma de l’ànim hom  pot escoltar l’execució de la sinfonía d’energies, d’idees, de visions  que se succeeixen incessantment (… )”[1]

---

[1] Saraydarian, Torkom. El deixeble: el seu desafiament essencial. Editorial Kier. 2012. ISBN 9789501703382 Pag 129

Els homes morim...

Els homes morim, tots tenim aquest destí predefinit des dels orígens dels temps, però n’hi ha dels qui el record perdura en el infinit, com herois que han estat…[1]

“Hi ha llocs en la terra on el món ja no és com el coneixiem. Llocs on tot és posible, fins i tot l’impensable. Botigues fosques atapeïdes de llibres o de fòtils estranys, com la que enceta aquesta història ; carrerons estrets on ningú no gosa entrar; de vegades fins i tot dins d’un bosc, en un espai entre dos matolls. Només cal saber mirar i deixar que la màgia actuï. Però pareu atenció, perquè si decidiu passar la página, us caldrà una vareta mágica: una ànima de somniador. Aquella que tants perden quan es fan grans. La conserveu encara? Ara junts, obrim la porta d’aquest…  altre món”[2]

---

[1] Balada, Albert

[2]Chattan, Maxime. Un altre món: els tres herois. Estrella Polar. Grup62. Barcelona. 2010. ISBN 9788499320731Pag. 9

De quins camins...

“De quins camins tan magnífics i sosprenents està replet el nostre viatge vital! Tot és incert i alhora meravellós. De vegades mirem de vorejar els obstacles que van apareixem o intentem protegir-nos amb certeses, rutines o cuirasses. Però de res ens salva aquesta estrategia, la vida ens porta per camins inesperats que són tot un repte per nosaltres. Viure requereix el coratge de viure la incertesa. Podem construir un model de persona que no s’enfonsi a la primera quan les coses no van com volem. Podem aprendre a gestionar la incertesa i la frustració; és posible contenir els impulsos que interfereixen en la consecució dels nostres objectius. Cal ser fort i valent per viure amb intensitat i consciencia. La fortalesa s’adquireix a força de viure i d’encarar-nos amb les situacions que ens posen a prova. No vol pas dir no tenir por, sinó ser capaç de fer allò que cal fer, malgrat tinguem por.”[1]

---

[1] Conangla i Marin, Merce, Soler i Lleonart Jaume: La ecologia emocional: L ́art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat. Barcelona. 2004. Pag. 182

Retem el reconeixement de la saviesa...

“Retem el reconeixement de la saviesa en les arts als més exactes de cada art, com ara Fídias, que com a escultor és un savi, i Políclet, que ho és com a estatuari; no fem més, així fent, que assenyalar la saviesa com essent la virtut d’un art. Però hi ha gent que creiem que són savis de tota saviesa i no parcialment savis o savis «en alguna altra cosa»  com diu Homer al Margites:  savi no el van fer els déus: ni en l’arar ni en la llaura, ni en res més tampoc”  [1]

---

[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibres I, VI i X. Edició de Salvador Feliu Castelló. Universitat de València. 1995. ISBN 9788437023083 pag. 44

La bellesa...

“La bellesa són els àtoms i les molècules treballant mútuament en harmonia i pau; no es necessita ni restar ni augmentar res més, només es necessita paciència per a veure-la en la seva totalitat i en la seva puresa.”[1]

---

[1] Carlotti, Jean Albert*. Citat per Àlvarez del Blanco, Roberto a “Diálogo con la belleza: perspectiva de neuromàrketing”.. The Neuromarketer. Harvard Deusto. 2011. pag. 62-69

*1909-2003 Pintor francès

I nosaltres...

“I nosaltres petit tany de la tribu del gran Ausias, arrelat tant de poc en la Muntanya ¿ a on podem fer sentir millor nostres sospirs que sota la destrenada i caiguda cabellera d’un desmai?”[1]

---

[1] Verdaguer, Jacint. Discursos, articles, pròlegs. Citat a Chavarria i Panisello, Joan “Jacint Verdaguer: home, poeta, romáantic”. Edicions de l‘Abadia de Montserrat. 2003. pag 25

Déu...

Fotografia original de Llorenç Melgosa

“Déu –afirma el gran teòleg oriental Mikhael Evdokimov–  s’amaga; si no, l’esclat de la visió esclafaria l’home, i li impediria de desenvolupar-se  en plena llibertat. Déu no és pas totpoderós,  diuen els grans espirituals, ho pot tot menys obligar els homes a estimar-lo... Creiem que l’amor sosté l’estructura de l’univers. No obstant això, hi ha una dificultat: com predicar l’amor si l’home no vol, no pot,  o no sap estimar. Potser caldria llavors cessar de parlar, convertir per l’exemple, estimar malgrat tots aquells que s’hi resisteixen.” [1]       

---

[1] Guiteras Vilanova, Joan. Entre el silenci i la paraula: espiritualitat i litúrgia. Centre de Pastoral litúrgic. Emaus 62. Barcelona. 2004. ISBN 9788474679755 Pag. 9

Camina pas a pas...

Camina pas a pas, i agafa forces fins a arribar a aquell punt que t'haguessis marcat, el final, tot és possible, i tot està escrit. Si caus set vegades, aixeca't vuit i continua pas a pas, les senyals són en el camí, mostrant-te'l, encara que tot el que et rodegi, no sembli pas fer-ho, intenta estar atent als missatges que la vida et dóna, escolta aquella veu misteriosa que t'apuntala l'ànima i segueix pas a pas, ferm i convençut, no escoltis aquelles paraules que et vulguin fer equivocar, usa l’experiència que has anat acumulant, i segueix, perquè tot és possible...

© Albert Balada

17-07-2013