Caiem en una necessitat atàvica
de defensar, enaltir, celebrar, diem-l’hi com vulguem, a l’adveniment de la
segona república com una mostra de radicalitat democràtica, hores d’ara més que
discutible; avui que se’n commemora les declaracions gairebé en paral·lel que
en feren el 14 d’abril de 1931 en Lluís Companys i Jover de la República
espanyola i en Francesc Macià i Llussà
de la República catalana. Jo em resisteixo ara a fer-ho, reconec que durant
anys també en vaig ser defensor de la data, però cada cop tinc més clar que hem
de deixar que la història reposi, ser-ne fidel a allò que pagui la pena, és
clar, és a dir a valors i principis, però el temps i la època són distints, encara
que hi trobem semblances, allò de la ciclicitat. Ara ens toca reivindicar altra
cosa, no pas el retorn al passat, ens toca construir un present, sense cometre les
moltes i tantes errades, i no només estratègiques i/o ideològiques, que van ser
comeses; ara ens toca d’elaborar el camí cap a un futur prometedor, si és que
acaba essent possible i aquelles errades del passat no es repeteixen, donar
vida a una nova realitat republicana nova, que demanda si més no que se sàpiga
estar a l’alçada de les circumstàncies que la situació en determina, coratge,
fermesa, principis i valors, i el que és més important, hores d’ara, una certa
dosi de decència...
© Albert Balada
14 d’abril de 2013
