diumenge, 14 d’abril de 2013

Una certa dosi de decència...





Caiem en una necessitat atàvica de defensar, enaltir, celebrar, diem-l’hi com vulguem, a l’adveniment de la segona república com una mostra de radicalitat democràtica, hores d’ara més que discutible; avui que se’n commemora les declaracions gairebé en paral·lel que en feren el 14 d’abril de 1931 en Lluís Companys i Jover de la República espanyola  i en Francesc Macià i Llussà de la República catalana. Jo em resisteixo ara a fer-ho, reconec que durant anys també en vaig ser defensor de la data, però cada cop tinc més clar que hem de deixar que la història reposi, ser-ne fidel a allò que pagui la pena, és clar, és a dir a valors i principis, però el temps i la època són distints, encara que hi trobem semblances, allò de la ciclicitat. Ara ens toca reivindicar altra cosa, no pas el retorn al passat, ens toca construir un present, sense cometre les moltes i tantes errades, i no només estratègiques i/o ideològiques, que van ser comeses; ara ens toca d’elaborar el camí cap a un futur prometedor, si és que acaba essent possible i aquelles errades del passat no es repeteixen, donar vida a una nova realitat republicana nova, que demanda si més no que se sàpiga estar a l’alçada de les circumstàncies que la situació en determina, coratge, fermesa, principis i valors, i el que és més important, hores d’ara, una certa dosi de decència...

© Albert Balada
14 d’abril de 2013