dijous, 4 de maig de 2006

De tertúlies



Ahir vaig dedicar el meu temps a dues iniciatives de gent que es procupa pel context social: unes reunions iniciades per la UGT i les tertúlies de la FECOLL, que ja esdevenen un lloc de trobada dels habituals.

Saludar les dues iniciatives perquè si bé la de la UGT, a la que hi acudia convidat per la meva amiga Rosa Palau, la seva Secretària General, va ser més que una tertúlia, un lloc de reflexió, en el que quasi en podriem dir un grup d'amics, uns sindicalistes, d'altres del món de la política, tots de senyals ideològiques ben diferenciades, on vàrem debatre sobre el concept: joventut, relacionat, amb el que els organitzadors pretenien, la relació amb el context laboral.

Jo crec que tots vàrem apendre molt, tothom des de la seva percepció personal i professional va aportar el millor de sí mateix, n'estic segur i va sortir el compromís del meu amic, tot i que adversari polític, l'Alexis Guallar, d'establir un observatori dels nínxols laborals de la provincia, en tant que director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació.

La de la Fecoll, que presideix Xavier Pérez, amb la xerrada del també amic Xavier Sàez, tinent d'alcalde (ERC) que va girar en torn de l'acció de l'administració municipal en la gestió cultural, molt interessant, perquè m'afecta com a gestor cultural que sóc del CCCP, però alhora com a Conseller de l'IMAC, "títol" amb el que sempre em presenta en Xavier . Per raons obvies no vaig intervenir en el debat, però crec que a les entitats lleidatanes els falta encara una dècada més per adecuar-se als models contemporanis de gestió i professionalització de la gestió, en un espai que els està reservat específicament en el context cultural i associatiu, però on el paper de les administracions és fonamental, en allò que suposa innovació cultural, noves apostes, nous creador, noves produccions, nous dissenys, nous formats i esencialment també en la gestió del patrimoni col.lectiu, material i immaterial.

La ciutat en definitiva està viva i els ciutadans i ciutadanes tenen i busquen la participació, això és important, si més no!