dimarts, 16 de maig de 2006

El llenguatge "blog"



Ahir a "La tertúlia" de Lleida TV, que modera Santi Roig, en la que participo juntament amb Dionis Oña (de l'executiva nacional d'UGT), Montse Bergés (Regidora de turisme a la Paeria) i aquest cop també amb Joan Ramon Zaballos (Director de l'EOI), es plantejava la qüestió del llenguatge en les blogs, un fórmula nova d'informar l'entorn, a partir de les reflexions personals, i ho feia el conductor a partir de les darreres insercions fetes pel tinent d'alcalde d'esquerra a l'ajuntament de Lleida, l'amic Xavier Sàez , evidentment centrant-se en la seva visió sobre els cessaments al govern.


El llenguatge dels articles en premsa, de fet, no és en essència una reflexió, és la plasmació en escrit de la verbalització de paradigmes sobre els que s'opina amb més o menys fonament de causa i formació cultural sobre el tema en qüestió. El llenguatge dels articles d'un blog, recupera el model epistolar clàssic, alhora que aventura també una dialèctica consuetudinària a l'entorn d'un lector que se suposa pròxim.


La diferència substancial radica en les formes com s’expressa el llenguatge i com en el segon cas, el model de reflexió personal permet determinades reflexions que no tindrien cabuda, sota cap concepte, en el model articular. De fet tampoc el sistema de rèplica és convencional, perquè com replica una persona el que una altra diu en el seu diari personal, blog o bitàcola, si no és fent-ne un comentari en el propi blog o responent-hi des d'un altre blog?.


Aquesta dificultat relacional que s'apunta en el nou model comunicatiu que representen les blogs, fa que aquestes tinguin interès per al lector, en funció d'allò que s'hi exprimeix, de manera que quan en una blog l'autobombo es situa com element definitori, acaba perdent tot l'interès i com element transmissor de pensament deixa de ser un instrument útil. Clar que aleshores la queixa o angunia per un comentari en no tenir un instrument dinàmic, acostuma a derivar-se directament com a pressió cap aquell qui l'ha fet, criminalitzant-ne l'expressió, quelcom habitual als Estats Units a partir de la Patriot Act, o menyspreant i/o pressionant directament a l'autor.


El bloguisme, doncs en resum, és un instrument clàssic amb tecnologia moderna sota un esquema epistolar i per tant de reflexió de pensament.