“Només existeix el present en el temps, i recull, reabsorbeix el passat i el futur; però només el passat i el futur insisteixen en el temps, i divideixen en l’infinit cada present. No són tres dimensions successives, si no dues lectures simultànies del temps. “[1]
[1] Deleuze, Gilles*. Lògica del Sentit. (trad. Miquel Morey) Ed. Paidós Ibérica. Barcelona. 2005. Pag. 31
(1925-1995) filòsof francès. Després de finalitzar els seus estudis es consagrà a realitzar una sèrie de monografies sobre Kant, Spinoza, Nietzsche o Bergson. Va escriure nombroses obres filosófiques, però també sobre la història de la filosofia, la política, la literatura, el cinema i la pintura
