dimarts, 1 de maig de 2012

Una cita: Santiago Ramon y Cajal


"Desgraciadament, la tasca del crític i  de l’expositor no consenten instantànies. Encara l’obra de vulgarització més modesta exigeix, si ha de ser quelcom més que una producció d’estil, laboriosa preparació, durant la qual el tren de la ciència avança, i, el  que es pitjor, augmenta incessantment  la seva llargària per la juxtaposició de nous vagons. En condicions tals, el comboi no donarà mai, per molt lluminós que sigui l’objectiu de l’escriptor, còpies exactes, sinó vagues siluetes. I això sense comptar el risc que corre tot compilador de donar per important lo accessori, al·lucinant per l’estrèpit de l’actualitat, de oblidar positius progressos fiant farts de crítiques de vegades interessades, o de silencis més interessats encara, de alterar, a la fi, completament la recta perspectiva moral de cada descobriment i de cada teoria."[1]


[1] Santiago Ramon y Cajal (1-5-1852/17-10-1934) Nobel de Medicina al 1906. Fragment del seu pròleg al text: "Textures del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats". Nicolàs Moya. Madrid. 1899