Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Vall Palou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Vall Palou. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juny del 2009

Cròniques

Títol de l’exposició: Cròniques fotogràfiques. Col.leccions del Musée d’Art Moderne de Saint-Étienne Métropole i de l’Institut d’art contemporain, Villeurbanne & Rhône-Alpes.

Dates: Inauguració el 8 de juny a les 19.30 hores. Oberta al públic del 9 de juny al 15 d’octubre.

Horari: Dl.-Dv. de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Ds. de 10 a 14 h

Amb “Cròniques fotogràfiques”, la Fundació Vall Palou[1], ens anuncia l ’inici d’una col·laboració de caire internacional que ens permet veure com aquesta fundació privada estableix contacte amb dues institucions de prestigi en el món de l’art modern i contemporani a França, com són el Museu d’Art modern de Saint-Etienne Métropole que acull la segona col·lecció al país veí dedicada a l’art dels segles XX i XXI després de la que acull el Museu Nacional d’Art Modern – Centre George Pompidou de París, i amb l’ Institut d’Art contemporani de Villeurbanne & Rhône-Alpes.


Aquesta exposició, homònima a la que acull l’ Institut Francès de Barcelona, s’inscriu dins de la setmana que s’ha dedicat a la regió de Rhône-Alpes amb l’objectiu de presentar a un públic ample i especialment acadèmica i Universitari allò que en matèria d’art poden oferir els Museus amb que ara es referència la Fundació Vall Palou, donada l’ inexistència a Lleida d’una seu estable del Museu d’art modern i contemporani que per analogia podria haver acollit la mostra que aquesta jove institució lleidatana ens permet de gaudir.

La mostra, comissariada per Martine Dancer, conservadora del Musée d’Art Moderne de Saint Étienne, ens posa de manifest el que ens havia de plantejar l’ austríac Ernest Fisher[2], qui seria capaç de traduir-nos, des de la perspectiva de la filosofia la necessitat de l’art al plantejar-nos la qüestió de si aquest acompleix realment una funció concreta, es constitueix com una activitat normal o haurà de desaparèixer en una etapa superior en l’evolució civilitzacional de la humanitat. Visitar aquesta exposició que ens ofereix la FVP ens pot servir per a traspassar aquell límit en el que avui, a finals ja de la primera dècada del tercer mil·lenni, es pretén anar més enllà de la simplificació, quan en diferents àmbits i no només l’artístic es tendeix a afirmar que en el món de l’art “no hi ha innovació, no hi ha res. No existint referències no hi ha temps.”[3].

La sala de la FVP ens ofereix l’exemple de bon nombre de fotògrafs francesos, que com també hi va haver en altres paises, la seva fotografia presenta treballs sobre l’arquitectura industrial, el món artesanal i la indústria de la segona revolució industrial, una època de la que posen de manifest, a partir d’una perspectiva històrica en l’art, el descobriment del que ha estat donat en qualificar-se com a “bellesa tècnica”[4], és a dir, aquells reportatges que, fets inicialment a petició dels industrials gestors, ens presenta ara una nova visió més enllà de l’expressió en l’evolució de l’home i la màquina en perspectiva post industrial, ens descobreix la possibilitat de reconèixer i organitzar la creativitat artística a través dels ritmes distints i diversos d’una vida d’estructures tècniques i mecàniques.



[1] Fundació Vall Palou. Roger de Llúria, 2 baixos - E-25005 Lleida (UE) - Tel. & fax 973254937 - fvp@fundaciovallpalou.org

[2] Fischer, Ernst. The necessity of art. Planeta de Agostini. Buenos Aires. 1993.

[3] Lentini, Luigi y varios autores. Arte y Crítica en el siglo XX. EUNED. Costa Rica. 1986. Pg.20

[4] Günter, Hanns. “Technische Schönheit”, introducción a la belleza técnica, ed. Emil Scheffer, Orell Füssli Verlag. Coll. Schaubücher nº 3 Zurich/Leipzig. 1929. pag. 6-9, en Olivier Lugon, “La photographie en Allemagne – Anthologie de textes (1919-1939). Ed. Jacqueline Chambon. Pg. 164.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Nou espai d'art contemporani a Lleida

"Waves" de Tom Carr, al Centre sportif de Cologny a Switzerland

El naixement d’una nova galeria, d’una nova experiència artística, sempre és un goig si s’aposta per una determinada dimensió de l’art: l’art contemporani; una aposta veritablement arriscada, sinó està feta amb la seriositat i el rigor que cal, en les formes, però també en els continguts, cercant en l’estudi del producte que s’ofereix en aquella seva dimensió distinta, la que pot oferir cada artista, amb la seva percepció i el seu bagatge, distint en cada cas, partint d’experiències vitals diferents, de visions diferents, de formacions diferents, però que en el fons acaben fent una lectura del món, de la plàstica, de les relacions humanes que cal interpretar i reinterpretar a cada moment.

Ens neix a la ciutat de Lleida una nova galeria dedicada a l’art contemporani de la mà de la Fundació Vall Palou i de sortida ens ofereix una mostra interessant: 36 artistes noms “potents” en l’aura contemporània de l’univers de l’art, en una mostra titulada: Impacte! Col·lecció olorVISUAL, una exposició comisariada per Joan-Francesc Ainaud; els artistes que s'hi poden veure en aquesta mostra són:


Ángeles Agrela (1966) una llicenciada en belles arts per la Universitat de Granada que ens descobreix noves dimensions cromàtiques en els seus dibuixos (acrílics sobre paper), noves sensacions perceptives. Chema Alvargonzález, (1960) artista de Jerez de la Frontera que ens construeix la seva percepció a partir d’imatges, de paraules, de realitats quotidianes i per tant absolutament contemporànies, de realitat fotogràfiques. Roger Ballen, (1950) fotògraf novaiorquès, estudia geologia a Berckley, de qui se’ns diu que “la complexa visió artística transforma les històries particulars i privades en qüestions socials...” Miquel Barceló (1957), l’artista de Felanitx, un exponent universal del conceptual art que ens dibuixa una visió en pigments del món que interpreta. Stig Baumgartner, (1969) artista noruec format en art i disseny a la Universitat de Hèlsinki, en la recerca de la simplicitat com a aventura creativa. Bram Bogart, (1921), artista belga exponent del neo-expressionisme i que ens obre una dimensió distinta en la seva obra plàstica, un artista que” traspua la joia de viure”. Chakaia Booker, (1953) sociòloga, escultora afroamericana que treballa sobre materials reciclables, que ens traspassa el missatge de l’ arte povera, el reflex de la societat industrial i la seva relació amb la mà d’obra, es forma a la escola de belles arts de Nova York. Bosco Sodi (1970), Pintor matèric nascut a Mèxic el culte a la creació com expressió de vida, de realitat, de contemporaneïtat, quina obra es relaciona la de Bram Bogart en línia amb les línies de l’art decoratiu. Enrique Brinkmann, (1938) artista nascut a Màlaga que admet Jugar amb la tela per a veure com crea espai, aire, ombres, en el seu joc amb elements matèrics. Tom Carr, (1956), tarragoní professor de l’Escola Massana de Barcelona, creador i escultor, la seva obra ens dibuixa una relació “orgànica”, un encaix amb el món en el que ha de ser vista. Hannah Collins, (1956), artista londinenca que es recrea en la seva fotografia i en la seva filmografia a partir d’un present passat, d’un passat que es projecta al futur. John Coplans (1920-2003) crític d’art i fotògraf nord-americà, professor a Berckley s’emmarca en la realitat fotogràfica on l’autoretrat és el seu punt d’ enfoc, encara que el seu rostre no aparegui. Estava enfrontat a un ambient cultural que considerava conservador. Mario de Ayguavives, (1968) escultor natural de Saragossa, Llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, té una obra molt propera de vegades a la de Jorge de Oteiza. Daniel Fuchs (1966) & Geo Fuchs (1969), fotògrafs alemanys quina obra documental és considerada fonamental en la fotografia contemporània. Antonio Girbés, (1952) fotògraf valencià, format a la American School of photography de París on entra en contacte amb fotògrafs de la talla de Helmut Newton y Guy Burdin; se li reconeix l’ús dramàtic de la llum. José María Guijarro, (1953) Llicenciat en Filosofia , se li reconeixen les seves instal·lacions que es consideren expressions en elles mateixes. Dennis Hollingsworth, (1956) , arquitecte, artista nord-americà graduat a Claremont, presenta una obra amarada en els models dels que en podríem significar per exemple a Antonio Viola. Zhang Huan, (1965) artista xinès conceptual que conrea el gènere de la fotografia i les performances, essent un dels primers en usar-les. Eduardo Ibáñez . Jannis Kounellis, (1936) artista grec que conrea el gènere del arte povera on hi introdueix nous materials. Monika Kulicka, (1963) artista polonesa graduada en art a Varsòvia, El seu treball consisteix principalment en instal lacions i vídeo, inspirat en els processos naturals de la vida, la mort i la decadència, així com els paral lelismes entre l'home i la natura. Abraham Lacalle, (1962) artista nascut a Almeria, la composició de les obres es divideux en grans quadrícules i enreixat d’influències cubistes i neoplasticistes. José Ramón Lidó Rico, (1968) artista murcià nat a Yecla, culmina els seus estudis d’art a l’escola superior de belles arts de París. El seu invers el componen imatges evocadores. Markus Linnenbrink, (1961) artista alemany, usa pigment sec, l'aigua, i una carpeta d'acrílic per pintar brillants franges paral·leles de color en diferents superfícies com tela, pisos, sostres i parets, que permet a la pintura a gotejar i s'executen en resposta a la gravetat. Fabián Marcaccio, (1963) artista argentí nascut a Rosario el seu art està considerat com un procés de mutació en un desenvolupament dinàmic de l’aspecte espai temps. Enrique Marty, (1969) artista salmantí. Víctor Mira, (1949) artista aragonès, que pentina diferents àmbits artístic: fotografia, ceràmica, escultura, dibuix, pintura, recreant un món amb una perspectiva personal on s’abandona a l’abstracció figurativa. Yasumasa Morimura, (1951) artista japonès format a la Universitat de Kyoto, amb la fotografia intenta expressar la transferència cultural entre orient i occident. Vik Muniz, (1961) creador brasileny resident a Nova York, que aconsegueix donar a la fotografia el detall d’objecte, al marge de la realitat històrica o quotidiana. Andrés Nagel, (1947) artista basc, arquitecte de formació, la seva obra reflecteix la nova figuració que reivindica la imatge en front del formalisme abstracte anterior. Paloma Navares, (1947) artista burgalesa, treballa sobre diferents suports, plantejant noves possibilitats en l’expressió artística. Christian Sery, (1959) artista austríac, la seva obra es caracteritza per ser pintures instal·lades, de fet és la integració de la pintura en l’espai, amb obres efímeres de vegades. Claudia Terstappen, (1959) artista alemanya, formada en art i arquitectura a Düsseldorf, aconsegueix amb la seva fotografia un efecte que, tret del natural ens planteja lectures abstractes de la realitat. Eulàlia Valldosera, (1963) artista nascuda a Vilafranca del Penedès, en contacte amb la creació europea, Llicenciada en audiovisuals, tècnicament l’artista es serveix generalment de la projecció i de la superposició de fotografies. Daniel G. Verbis, (1968) artista lleonès la seva obra se li critica com carregada d’intuïció i espontaneïtat a partir de molts recursos quotidians. Jacques Villeglé, (1926) artista francès, famós pel seu alfabet simbòlic amb lletres i décollage amb cartells esquinçats o Lacera. És membre del grup d'art Nouveau Realisme (1960-1963). Clare Woods, (1972) artista anglesa, el seu mètode de treball conta que l'artista acostuma a internar en les seves profunditats durant la nit i, proveïda d'una càmera fotogràfica i un potent flash, recull l'atzar preses en les que, per així dir, enlluerna o cega la muralla Enramada que se li enfronta. Després, en l'estudi, trasllada les fotografies al quadre.


L'aposta d'aquesta jove galeria, amb la presentació d'aquest fons a la societat lleidatana augura un bon futur en aquesta amalgama de propostes creatives, perspectives que es complementen les unes amb les altres i conformen un tot de conjunt en la diversitat de les propostes abstractes.



*Títol de l’exposició: Impacte! Col·lecció olorVISUAL Inauguració el 24 de febrer a les 20 hores (per rigorosa invitació). Oberta al públic del 25 de febrer al 25 d’abril (tancada del 10 al 13 d’abril). Horari: Dl.-Ds. de 11 a 15 h i de 17 a 21 h. Producció: Fundació Vall Palou. Comissari: Joan-Francesc Ainaud. Lloc: Fundació Vall Palou. Carrer Roger de Llúria, 2, baixos. 25005 Lleida