El 2.040è aniversari de la batalla d'Ilerda citada a "Commentariorum de bello civilis" de Juli Caesar

A la vora del passeig del riu Segre, que travessa de punta a punta la ciutat de Lleida, prop de la zona d’esbarjo, adjacent al campus universitari, s’aixeca una escultura pètria que costa d’identificar si no t’hi acostes i veus al seu peu que s’erigeix en honor de Juli Caesar. Juli Caesar? Pot preguntar-se algú quin excentricitat porta erigir-li una estàtua, bé un conjunt de pedres que simulen un guerrer, de fet. Doncs, precisament pel que ens relata el cronista lleidatà Josep Lladonosa (1), qui ens diu que en els “commentariorum de bello civilis”, Caesar “ens narra com entre el 49 i el 48 a.C. (és a dir ara fa 2.040 anys) envià al seu lloctinent Gai Fabi per a desbaratar la força dels dos generals pompeians que disposaven de cinc legions. Però Caesar hagué d’acudir personalment en adjutori de Fabi. Hom lluità durant quaranta jornades al llarg del Segre, fins a la ciutat ibèrica d’Octogesa, vora l’Ebre. Obligà els pompeians a lluitar en camp obert i Afrani hagué de capitular”.

De fet l’antiga Ilergècia, segons relata Lladonosa, fou teatre de dues guerres civils perpetrades per caps militars que aspiraven a l’hegemonia personal o de partit sobre Roma, lluites aleshores, com descriu el cronista de ressò universal, donat que hi prengueren part figures de relleu en la historia de les guerres civils romanes, segons cita: Sertori (Quint), (Quint Cecili) Metel, (Titus) Manli, Pompeu el Gran, Afrani (Luci), Petreu (Marc) i Juli Caesar, i és famosa la batalla d'Ilerda, nom romà de Lleida, que Caesar ens descriu, on es disputaven Pompeu i ell l’hegemonia de Roma.

(1) Lladonosa, Josep. "Història de la citat de Lleida". Curial documents de cultura. Barcelona. 1980. pag. 14