Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ilíada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ilíada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’agost del 2013

Pal·las Atenea infongué aleshores força i valor...


La frontera és d'Sfax a Tunísia

"Pal·las Atenea infongué aleshores força i valor al Tidida Diomedes per tal que excel·lís entre tots els argius i cobrés una fama gloriosa. Del casc i l'escut li feu resplandir un foc sempre viu semblant a l'estel de la tardor quan emergeix del bany de l'ocèan i rutil·la més lluminòs; així era el foc que li féu flamejar del seu cap i les seves espatlles." (1)

(1) Homer. Iliada. Vol II, Cant V. Ed. Fundació Bernat Metge. Barcelona. 2007. ISBN 9788472258785

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Cavall de Troia


La Ilíada, com l’Odissea d’Homer, o tanmateix la Enèida del poeta Virgili, ens refereixen l’assalt de Troia, protegida per altres muralles i com l’estratègia dels grecs, fa possible travessar les defenses de la ciutat que aplegava un nombre d’homes per a la conquista que va de 23 a 30 o 50, segons les fons. L’ancoratge sociològic del model homèric, refereix, de fet una relació social dels grecs amb altres pobles amb els que comerciava, fins i tot el fet de la recuperació dels capturats, a canvi de cavalls que sembla que els grecs no pagaven mai, en tot cas. El model de l’engany clàssic a través dels exemples mitològics

Un fragment del llibre vuitè de l’Odissea homèrica ens diu:

“Així parlà i l’aede, mogut per un diví impuls, va entonar un cant quin començament era que els argivis van donar al mar en les seves naus molts baixes, després d’haver cremat el campament mentre alguns ja eren ocults amb el molt cèlebre Ulises en l’àgora dels teucres, ocults per un cavall que ells mateixos van arrossegar fins a l’Acròpolis.”

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Elogi de la bogeria


La bondat de viure entre llibres, de trobar-te un matí envoltat de les paraules que rodolen per la cambra, és que de tant en tant, molt de tant en tant, t’és donat de redescobrir alguna d’aquelles obres excelses que algun dia et vas comprar, no cregueu, cap volum enquadernat en pell ni gravat en or, un petit llibre, en aquest cas, d’un text que va escriure Erasmo de Rotterdam; feia temps que no sabia on el tenia i vet aquí que avui m’ha caigut a les mans, com per art de màgia, aquesta obra, « L’elogi de la bogeria »[1] que va escriure a principis del segle XVI, una obra que us recomano i que no és més que un sarcàstic tractat contra el poder, que venint d’un humanista, fa molt que pensar.

Si heu fet alguna vegada la pràctica d’agafar un llibre que us és conegut, que us l’heu llegit ja, agafeu-lo i obriu-lo per alguna pàgina al atzar i a l'atzar trieu-ne un paràgraf, a l’atzar la manera més democràtica de viure; us trobareu amb la grata sorpresa que aquest paràgraf descontextualitzat de la obra, del llibre que teniu a les mans, cobra sentit per si mateix. És el que m’ha succeït avui, aquesta obra l’he obert per una pàgina a l’atzar i això és el que ens deia Erasmo, fa 500 anys:

“El savi es refugia en els llibres dels antics, dels que aprén meres subtileses de paraules. L’insensat, en canvi, ho prova tot, i s’enfronta als perills, cara a cara i amb tot això, si m’erro, adquireix la veritable prudència. Això ho va veure ja Homer[2], encara que cec, en afirmar que el “neci aprèn pels fets”. Hi ha però dos obstacles principals per arribar a l’experiència de les coses: cert pudor que obnubil·la la ment i la por, que s’oposa a obra tant bon punt adverteix el perill. La insensatesa en canvi allibera generosament d’ambdós inconvenients. Pocs son els mortals que es donen compte de les avantatges que reporta el veure’s lliures d’escrúpols i estar disposat a qualsevol aventura. Però si algú prefereix cridar prudència a la que es basa en un recte judici de les coses, escolteu-me, per favor , i us diré lo lluny que es troben d’ella aquests que es vanten de posseïr-la”

Així doncs, tot un alegat que invita a la relectura d'aquesta obra, d'un pensador que és tingut molt en compte en els estudis de la filosofia i de la metodologia de les ciències socials, base substancial de la Ciència Política, perquè les seves referències són encara vigents, cinc segles despres.



[1] De Rótterdam, Erasmo. “Elogi de la bogeria”. Alianza Editorial. Filosofia. Madrid. 2005 (5ª reimpressió). pag. 68 2n paràgraf.
[2] Ilíada, XVII, 32