diumenge, 7 d’octubre de 2007

Elogi de la bogeria


La bondat de viure entre llibres, de trobar-te un matí envoltat de les paraules que rodolen per la cambra, és que de tant en tant, molt de tant en tant, t’és donat de redescobrir alguna d’aquelles obres excelses que algun dia et vas comprar, no cregueu, cap volum enquadernat en pell ni gravat en or, un petit llibre, en aquest cas, d’un text que va escriure Erasmo de Rotterdam; feia temps que no sabia on el tenia i vet aquí que avui m’ha caigut a les mans, com per art de màgia, aquesta obra, « L’elogi de la bogeria »[1] que va escriure a principis del segle XVI, una obra que us recomano i que no és més que un sarcàstic tractat contra el poder, que venint d’un humanista, fa molt que pensar.

Si heu fet alguna vegada la pràctica d’agafar un llibre que us és conegut, que us l’heu llegit ja, agafeu-lo i obriu-lo per alguna pàgina al atzar i a l'atzar trieu-ne un paràgraf, a l’atzar la manera més democràtica de viure; us trobareu amb la grata sorpresa que aquest paràgraf descontextualitzat de la obra, del llibre que teniu a les mans, cobra sentit per si mateix. És el que m’ha succeït avui, aquesta obra l’he obert per una pàgina a l’atzar i això és el que ens deia Erasmo, fa 500 anys:

“El savi es refugia en els llibres dels antics, dels que aprén meres subtileses de paraules. L’insensat, en canvi, ho prova tot, i s’enfronta als perills, cara a cara i amb tot això, si m’erro, adquireix la veritable prudència. Això ho va veure ja Homer[2], encara que cec, en afirmar que el “neci aprèn pels fets”. Hi ha però dos obstacles principals per arribar a l’experiència de les coses: cert pudor que obnubil·la la ment i la por, que s’oposa a obra tant bon punt adverteix el perill. La insensatesa en canvi allibera generosament d’ambdós inconvenients. Pocs son els mortals que es donen compte de les avantatges que reporta el veure’s lliures d’escrúpols i estar disposat a qualsevol aventura. Però si algú prefereix cridar prudència a la que es basa en un recte judici de les coses, escolteu-me, per favor , i us diré lo lluny que es troben d’ella aquests que es vanten de posseïr-la”

Així doncs, tot un alegat que invita a la relectura d'aquesta obra, d'un pensador que és tingut molt en compte en els estudis de la filosofia i de la metodologia de les ciències socials, base substancial de la Ciència Política, perquè les seves referències són encara vigents, cinc segles despres.



[1] De Rótterdam, Erasmo. “Elogi de la bogeria”. Alianza Editorial. Filosofia. Madrid. 2005 (5ª reimpressió). pag. 68 2n paràgraf.
[2] Ilíada, XVII, 32