Recurrència eterna amb so de Fado

Acabar la setmana, o començar-la com vulgueu amb aquest preciós tema portuguès, per aquells als qui els agraden els fados, tant com a mi, amb la veu d’una reina, és la millor manera d’esgotar les hores que ens resten i les que ens queden per saber-ne gaudir del que ens envolta, en el silenci, amb el somriure, però també amb la candidesa d’un acudit de Woody Allen[1] , sobre l’alimentació que ja em direu que té a veure amb el Fado, però a mi m’ha agradat pel seu sarcasme, del llibre que estic llegint, que voleu!; ens diu Allen que: “La voluntat poderosa sempre dina menjars abundants, ben amanits amb salses pesades, mentre que el febles piquen germen de blat i tofu, convençuts que el seu patiment els valdrà una recompensa a l’altre món, on fan furor les costelles de xai. Però si l’altre món és, tal com afirmo, una recurrència eterna d’aquest, els dòcils han de dinar a perpetuïtat pocs carbohidrats i pollastre a la planxa sense pell.”

[1] Allen, Woody “Pura Anarquia” Editorial Columna edicions. Barcelona, 2007. pag. 144