dimarts, 4 d’abril de 2006

La intel.ligència fracassada









Avui he sentit comentaris, aquells que per a un politòleg són absolutament un contrasentit politològic, per utilitzar hipòtesi falsables i per tant necessàriament inacceptables, i que sorprenen per la formació de qui emet aquestes hipòtesi, com per exemple, és aquella que obria portada a "El Mundo", així ens ho deia Mònica Tarribas a "La nit al Dia" de TV3, en parlar-nos de les portades de l'endemà, portada que pel que sembla després va ser retirada i consta com entrevista que és feta per l'agència EFE; davant de situacions similars, que acostumen a donar-se sovint darrerament en el món de la política real, us recomano un llibre del filòsof José Antonio Marina, amb el títol "La inteligencia fracasada. Teoria y práctica de la estupidez" (en castellà).

És aquest llibre el que ens serveix també per aplicar, en aquell apartat que fa referència a les anotacions que sobre "El Príncep" de Nicolàs de Maquiavel va fer Napoleó Bonaparte, a tot allò que ha endevingut a la controvertida Marbella, des de l'any 1996, en que comencen les accions de Jesús Gil (en els inicis dels governs d'Aznar), fins avui, en que ha tingut que ser el govern de José Luís Rodríguez Zapatero quí, a ral de la intervenció judicial, fes disolució de la municipalitat.