divendres, 7 d’abril de 2006

No era Torres, era Morera, demano perdó.



M'ho fa fet veure el meu amic Ignasi Calvo, amb la pressa per fer el post del meu difunt amic en Josep Maria Alba, vaig atribuir erròniament el sonet "Lo campanar de Lleida", original de Magí Morera, a Màrius Torres.

Demano humilment perdó per aquesta errada inacceptable i agraeixo a Ignasi el recordatori, i com no, que sigui un habitual del meu blog: gràcies i us deixo aquest poema tan significat.


Lo Campanar de Lleida de Magí Morera (1853-1927)


"A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dóna espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!"