"Encara que el resplendor que
en un altre temps va ser tan brillant
avui estigui per sempre ocult a les meves mirades.
Encara que els meus ulls ja no
puguin veure aquest pur esclat
Que quan era jove m’ enlluernava
Encara que res pugui fer
Per a tornar l'hora de l'esplendor en l'herba,
de la glòria en les flors,
no ens hem d’afligir
perquè la bellesa subsisteix sempre en el record.
En aquella primera
simpatia que havent
estat un cop,
haurà de ser per sempre
en els consoladors pensaments
que brollaren del humà sofriment,
i en la fe que mira a través de la
mort.
Gràcies al cor humà,
pel qual vivim,
gràcies als seus tendreses, als seus
alegries i als seus temors, la flor més humil en florir,
pot inspirar idees que, sovint,
es mostren massa profundes
per les llàgrimes. "[1]
[1] Wordsworth, William*. Oda
a la Immortalitat. Conegut pel film de Elia Kazan “Esplendor en la hierba” que
és el nom amb el que el poema ha transcendit.
*(1770 – 1850) fou un dels més importants poetes
romàntics anglesos
