dimarts, 11 d’abril de 2006

Sobre el litigi del diocesà



Em sembla absolutament acurada la recent determinació o dictàmen de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, fet públic per la consellera Mieras, és quelcom que jo ja havia dit anteriorment, ho podeu veure en el meu post: "Compartir a banda de greuges".

El meu amic Xavier Sàez, adversari polític però, diu en la seva weblog que troba en falta la referència a la propietat de les obres, i voldria aquí fer tres reflexions, obvies, però que cal fer, no només a ell, sinó a sensu intern i urbe et orbe:


a) la propietat està clara, és de l'Església Catòlica Apostòlica Romana (que és única)

b) aquesta té moltes sucursals o delegacions, com bé se sap, i els bisbats no són més que aquestes sucursals o delegacions, una altra cosa és marejar la perdiu.

c) la legislació vigent: Constitució, reconeix els acords amb l'església católica i els concordats, així és diuen els tractats de dret internacional subscrits en l'Estat Espanyol i l'Església de Roma, el dret especial a dirimir les qüestions que els són própies pel dret que els és propi, el canònic, és el que s'anomena jurisdiccions especials (recordeu que amb el franquisme n'hi havia vàries).