divendres, 16 de gener de 2009

De la vida


De la vida



Distrauré la vista
En les profundes gorges
On el somnis inicien les seves passes,
Mentre la foscor
De l’entorn acaricia
L’ànima cansada.

Caminaré per senderis nous,
Sobre pedres antigues,
Rocs sòlids i oblidats
En recòndits paratges,
Quan la foscor
S’escaigui en el camí
De la vida.

Faré promesa de retorn
De bondat infinita,
Revelant aquell misteri
Amagat en la buidor del ser.

Cercaré els vestigis
Primigenis de l’essència humana,
En els racons més recòndits
Del món.

I en la troballa descobriré
Com n’era de senzill
Tot plegat,
Doncs el bé rau
En el vol enèrgic de l’oreneta
Com en la calma volada
Del còndor.

Mentre la foscor
De l’entorn acaricia
L’ànima cansada,
Distrauré la vista
En les profundes gorges,
On els somnis inicien les seves passes....




@ Albert Balada
16-01.09