dilluns, 11 de maig de 2009

Originalitat

Fotografia original de Montse Esteba

Era el mes de febrer de l’any 2005, els ciutadans espanyols, érem cridats a un referèndum, no vinculant per altra banda, quina pregunta ens deia : “¿Aprueba usted el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa?. Un moment important per a la constitució política de la Unió que vaig viure amb molta intensitat, aleshores formava part de l’estructura orgànica del Partit dels Socialistes de Catalunya (partit que vaig abandonar el 19 de gener de 2009).

La meva visió aleshores, era que un text d’articulat llarg, complex fins i tot per a experts, no havia estat prou explicat a la ciutadania, malgrat que se n’havia fet enviament massiu a les llars dels ciutadans del text constitucional íntegre. De fet el resultat posterior, avui el text constitucional europeu encara no ha estat adoptat per les reticències d’algun estat, como ara l’Irlandès, va provar la dificultat d’adoptar una constitució complexa.

El meu plantejament de campanya, doncs, dins de les meves responsabilitats va ser la de la creació d’un sistema d’explicació simbòlica que vaig batejar amb el nom de “Speakers corners”, ubicant en cantonades emblemàtiques de la ciutat de Lleida, del meu record: plaça de la Diputació, plaça de Sant Joan, plaça de St. Francesc, cruïlla del carrer cavallers i major a la capella del peu del Romeu, plaça de la catedral, església de la sang al carrer Sant Antoni.

Tot un recorregut per l’eix peatonal de la ciutat de Lleida, on diferents responsables polítics: Alcalde, regidors, Diputats, sobre una catifa blava, un faristol per sostenir el text constitucional, la bandera europea al fons i la megafonia corresponent, anàvem recorrent aquells llocs estratègics fent lectura d’articles significatius del text, un invent interessant, agosarat, arriscat que  va tenir el seu reflex en la ciutadania que recorre aquest eix que defineix la ciutat de Lleida i que neix pràcticament a l’estació de ferrocarril.

Ara, aquell invent que no va ser rebut amb especial entusiasme per gent de les cúpules, és emprat com a instrument de campanya en les europees ’09, satisfacció per descobrir que aquell meu invent, basat com es diu ara efectivament en el model dels speakers del Hyde Park londinenc, aquell on la tradició anglesa estableix que pot ser atacada fins i tot la casa reial sempre que no es trepitgi terra britànica, de manera que sobre una caixa de fusta així s’allibera qualsevol del risc de ser processat; aquella pràctica anecdòtica, doncs, que certament em va inspirar en el seu dia, sembla que un cop oblidada la fórmula lleidatana, ara serà posada en pràctica com a novadora pels socialistes catalans: bravo, per la  originalitat!!!!....