“La gota d’aigua cava la pedra, l’anell
es desgasta amb el seu us i la reixa de l’arada s’embota a força de solcar les gleves.
El temps devorador ho destrueix tot, menys a mi, i la mort es declara vençuda
per la tenacitat dels meus mals. Ulisses es cita com a exemple d’una paciència perdurable,
doncs va vagar durant deu anys a través dels mars tempestuosos; però no sempre
tingué que arrossegar els rigors del destí, i gaudí moltes vegades de plàcid
repòs.”[1]
