dimecres, 10 d’octubre de 2012

Viure aquí, un poema de Paul Elouard




Viure aquí[1]


Quan la he vist, la he perdut,
La petjada d’un ermini entre vidres gebrats,
Un estel, a penes un estel, la llum,
Les seves ungles en el despert marbre de la nit.

No parlo ja per a ningú,
El dia i la nit es barregen tan bé en la cabellera,
Sota la meva mirada, sota els seus cabells ella es marceix,
Ser virtuós, és estar en solitud.

Desconeguda, era ella la meva forma preferida,
Jo no tenia la preocupació de ser un home,
I en va, em sorprenc d’haver-me vist obligat a patir
El meu desig com una mica de sol en aigua fred.



   



[1] Elouard, Paul. La Révolution Surréaliste nro. 6 mars 1926. Citat a Elouard Paul, El poeta i la seva ombra. Ed.Icaria. Barcelona. 1981. pag 14. Traducció del Castellà d'Albert Balada