dimecres, 26 de desembre de 2012

Una cita: Eclesiàstic; La vel·leïtat dels somnis...



“No és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]



[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1 Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge: un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions, auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6 A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7 Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8 La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és perfecta.