En general...

En general la nostra consciència té plantejats dilemes d’interpretació entre el bé i el mal, aquests discerniment de vegades no resulten fàcils, donat que el mal s’emmascara de maneres subtils que semblen legítimes expressions del bé;  ens cal, doncs, estar amatents i valorar acuradament aquests plantejaments, ensinistrar la manera com la apreciació de la nostra consciència, de la nostra ànima i del nostre cor, com essència que n’és de la nostra substància  humana arrelada en la concreció providencial, assoleix de manera fefaent el convenciment en la descoberta de la diferència entre el bé i el mal, però també respecte d’aquelles simulacions del bé com ho són actituds prepotents i insolents, que en els darrers temps s’han vist augmentades  considerablement  en la quotidianitat, com la mentida, l’engany, l’error que no és tal, actituds totes elles que necessiten un reforçament de la posició en el bé per arribar a l’esgotament del mal i el cessament d’aquelles actituds il·legítimes en la humanitat.     

© Albert Balada

15-01-2014  

La tardor...

La tardor se'ns presenta al terra, fulles groguenques que inexorablement van caient, desmentint l'estiu que encara ens pentina amb calors estranyes. L'engany doncs resulta impossible, la saviesa de la natura, per senzilla, imitable se'ns mostra davant dels miratges que la vida et presenta de tant en tant, i de l'aprenentatge? Els seus ritmes que també ens marquen...

© Albert Balada

18-10-2013

No hi ha el que enganyi tant...

La fotografia és de la Vall glacial de Madriu a Andorra

“No hi ha el que enganyi tant com el nostre dictamen al jutjar d’alguna cosa nostra; i en aquest cas més s’aprofiten les crítiques dels enemics,  que les lloances dels amics; perquè aquests com són el mateix que nosaltres, ens poden al·lucinar tant com el nostre propi dictamen”[1]

---

[1] Da Vinci, Leonardo. Del propi dictamen. El tractat de la pintura per Leonardo de Vinci,i els tres Llibres que sobre el mateix Art escrigué León Bautista Alberti. Impremta Reial de Madrid. 1784. Abadia de Montserrat. Del llegat del pintor Pere Pruna.Pag. 8

El gat és autèntic...

A la fotografia le meva gata "Dolça" ensenyorant-se del meu llit...

El gat és autèntic, no enganya, no gasta hipocresia, ni falsos somriures; quan no té res a dir o a esperar, apaga el seu rellotge vital i passeja per la riba del país de Morfeu, que li aporta més felicitat, potser molta més que no pas compartir l’escassetat de la mateixa amb els humans. Són sincers, et volen perquè et volen, com ets, sense additaments, sense necessitat de fer veure el que no ets, cosa tant pròpia de la humanitat sencera, i si no et volen, rara vegada si ets com cal,  t’ho fan saber, t’ho diuen clarament, sense mobbing ni bulling, ni altres punyetes post modernes dites en anglès d’anar per casa; perquè els gats són molt més savis que nosaltres,  i gaudeixen, si poden, de la millor vida que de vegades és ben senzilla,  i si no poden, també, doncs en el seu viure, sigui quin sigui, curt o llarg, han sabut descobrir que també hi ha vida, sense honors, sense mèrits, sense privilegis, sense paranoies diverses. Els gats són autèntics, a nosaltres ens costa més, però sempre és temps d’intentar-ho i aconseguir de ser, només i senzillament ser, com ells...   

© Albert Balada

10-07-2013

La mentida i la incompetència...

En la mentida i la incompetència, la resposta en front de la opinió i el pensament, de la reivindicació de la justícia, dels drets, nogensmenys, és que s’ataca a la democràcia, santa paraula que resulta ofensiva quan és dita per segons qui; potser caldria recordar les lliçons de Francesc d’ Eiximenis, quan a la “La ciutat i el príncep”, ens diu, ens proposa, que nigromants i usurers han de ser expulsats indefectiblement, doncs la mentida i l’engany no hi caben en la ciutat de Déu...

© Albert Balada

27-04-2013

I mentre esperem...

I mentre esperem que les cuites siguin acomplertes, la fe esdevé una raó fosca, doncs no se’n sap que sigui de manera fefaent pas com les passes seguides marquen camí sense retorn o, en tot cas, que  fan el pas més àlgid, ans al contrari, endevinarem com l’engany, lluny de l’enginy es dibuixa pel menestral mancat de llinatge, soga al coll i servil sense senyor al que servir, però no menys mancat de saviesa, aquella la que ha de permetre enaltir la llum que brama i lluenteja en el foc a camp obert a redós de la lluna i les estrelles, escarcelleres dels somnis amb ens hem donat...    

© Albert Balada

23-2-2013

Una cita: Eclesiàstic; La vel·leïtat dels somnis...

“No és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]

---

[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1 Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge: un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions, auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6 A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7 Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8 La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és perfecta. 

Consulta sobre la Independència, el gran engany

Jugar amb els sentiments, és fer joc brut en política però també en qualsevol de les accions de la nostra vida; això és el que està passant a Catalunya amb aquesta “Consulta” sobre la independència que té lloc, el 13 de desembre de 2009 a 166 poblacions de les més de 900 que conformen el mapa municipal català, que representa a grosso modo poc menys del 5% de la població total catalana.

Evidentment no val la pena considerar ni tan sols la viabilitat de la qüestió sotmesa a consulta, ni la consulta mateixa, fruit d’una mena d’enquesta sense control previ de la mostra, però si que hi ha algunes qüestions que val la pena de valorar, entre altres coses, pel que considero ha estat una manca de respecte cap als suposats electors que puguin haver-hi participat.

• En ella no hi ha un control efectiu sobre el cens a priori ni del vot a posterior
• Els observadors internacionals no són tals observadors sinó convidats de moviments independentistes d’altres tants països
• Permeten el vot dels menors de 18, menystenint la majoria d’edat establerta per la codificació civil catalana.
• Permeten el vot dels immigrants sense tenir present si estan en situació legal o no en el país i sense tindre present que el seu vot en una consulta “legal” no podria ser tinguda en compte com tampoc la dels menors.

Imagino que aquells que defensen aquesta consulta, de bona fe, pensaran que el meu plantejament no deixa de ser un recurs al que ells acostumen anomenar “botiflerisme”, res de mes lluny, la veritat és que des de la meva perspectiva no deixa de ser una recurs a la consolidació de una determinada massa electoral que havia quedat malmesa en els darrers estudis d’opinió i poca cosa més, de manera que aquella bona fe que referia és només un aprofitament jo diria que il·legítim per les estructures d’algun partit que veu en aquesta “consulta” aquella emoció infantil que no deixa d’amagar els falsos interessos de recapitular sobre una massa electoral malmesa, però on el resultat és lluny de tot rigor demogràfic, democràtic i politològic.

L'engany i la hipocresia

Edward Osborn Wilson ens mostra com la recerca en genètica humana i neurociència han enfortit una comprensió biològica de la naturalesa humana. La Sociobiologia humana, la sovint es denomina com a psicologia evolutiva, té en l'últim quart de segle el seu propi camp d'estudi, basant-se en la teoria i les dades d'ambdós, de la biologia com de les ciències socials; de fet, la naturalesa humana, té evidentment una base biològica. Wilson, ens descobreix però diferents aspectes que ja en l’any 1975 van ser controvertits i amb forts atacs per part dels científics socials. A mi, però, el que em sembla més interessant en la seva obra, és la descripció que ens fa en un magistral paràgraf del que suposa i representa l’engany i la hipocresia, com a elements consubstancials en les relacions humanes, d’ells, Wilson ens diu que: “L’engany i la hipocresia no són ni mals absoluts que el homes virtuosos redueixen a nivells mínims ni tampoc trets residuals de caràcter animal que vagin a ser esborrats per la futura evolució social. Són mecanismes molt humans que fan front al complex tràfec diari de la vida social. (...) La franquesa dels vells primats destruiria la delicada organització de la vida social que les poblacions humanes han construït més enllà dels límits del clan immediat.”[1]

---

[1] Wilson, Edward O Sociobiology: the new synthesis.Ed.Belknap Press of Harvard University Press, 2000. pag. 277