dissabte, 25 de maig del 2013

El paradís era mort...



Fragment de fresc antic[1]

El paradís era mort: rellotge sense corda.
Lleons lànguids dormien al costat dels corders,
Tigres i gaseles feien cops de cap entre les flors
L’ unicorn semblava fet de tamís filats
Els cavalls de goma, els braus de peresa,
Els gossos havien deixat de bordar
I sota l’ espessa ombra dormia com una pedra
Un mono lleig –Adam? –.
Fart d’aquest món immòbil,
El Pare mateix llanguia somniant altre ser.
En el seu avorriment feu una criatura esmaltada
De flors, de maduixes, de pomes,
Estrambòtica,
Ardent,
Torbadora,
Amb urpes de pètals a les mans i als peus,
Amb tendre i fresc olor a peix.
Els lleons han deixat de badallar,
Les feres les han circumcidat totes d’una vegada,
Els centaures s’han acostat al galop per a mirar-la
I una bandada d’àngels han baixat a tota pressa
Per alabar-la en les seves cançons de plata.
Tova, nua, sense vergonya,
Eva somreia a tots dolçament,
I el cor del paradís començava per fi a bategar.










[1] Voiculescu, Vasile*. Antologia de la poesia romanesa. Verbum Editorial, Madrid. 2004. ISBN 9788479622923. Pag. 35

*(1884-1963) metge rural, un dels principals traductors de la poesia russa al romanès. Fa seu un univers pagès, redescobrint la cultura popular, les creences i tradicions, valors i virtuts oblidades. Escriví molt i publicà poc.