Diuen que el millor mestre és el
temps mateix, aquell que sense necessitat que li facis cap pregunta, t’anirà
donant les oportunes respostes mentre la vida passa. Potser per això el
fatalisme estoic es definia com una inexorabilitat impertorbable, que governava
el coneixement i la raó, des de la natura mateixa de l’ànima humana, i potser
també, no hi ha, com no hi havia per ells, altre postura, altre matís que la
concepció harmònica de la vida en consonància amb la virtut mateixa...
© Albert Balada
26-05-2013
