dissabte, 11 de maig de 2013

Hi ha forces poderoses...




Columna a l'entrada de l'edifici del MAU d'Almacelles.


Hi ha forces poderoses que mantenen el moviment harmònic; així com també el de la pròpia natura, moviment que es conserva de manera inalterable, alhora que en permanent evolució, el que no obvia la harmonia i el caràcter immanent de tota ortodòxia, quines bases s’assenten sobre columnes, la més ferma expressió de les doctrines intel·lectuals, la conformació i base de la raó com expressió que entronca amb la terra, que és la seva rel i s’enlaira cap al celatge obert i immens.[1]

“(...) en l’apreciació d’un objecte sempre s’ha de tenir en compte no solament el reconeixement extern, formal, físic o material, sinó també el psicològic, revestit de connotacions socioculturals (...) la columna, gràcies a les seves qualitats funcionals (resistència i suport de l’edifici), també es converteix en un símbol d’autoritat. (...) bé sigui en la seva varietat de fusta o de pedra, és un suport de l’edificació. En el transcurs de la història, les columnes de pedra apareixien relacionades arquitectònicament amb el temple i el palau, com a elements arquitectònics dotats de solidesa i amb una funció d’aguant, han esdevinguts símbols d’aquestes arquitectures, i també símbol de l’autoritat i el poder del governant (polític/religiós) que hi habita. La columna és, per tant, un símbol de poder i d’autoritat, i representada aïlladament, té aquests atributs socials, atributs què, com en el cas del  bastó, deriven dels funcionals. (...)” [2]  




[1] © Albert Balada. 11-05-2013
[2] Valles Rovira, Isidre. Les Arrels socioculturals de l'art: una visió interdisciplinària del fenomen artístic. Vol. 45. Edicions Universitat Barcelona, 2001. ISBN 9788483382226. Pag. 129