Hi ha racons...

Hi ha racons que respiren; pedra, fusta, vi... esdevé com un èter imperceptible que es manté sempre en el record, quan trepitges aquells carrers que ressonen, aquells carrers que et xiuxiuegen la història a través del sentiment... Pots sucumbir o, fer com si no va en tu, però és difícil no deixar-se embriagar, ni que sigui per un instant pels sonors silencis, els espais ombrívols, les càlides mirades i els somriures de complicitat... un bon “vin de paille” i deixar'te endur per les aromes de l’esperit ... 

© Albert Balada

15-03-2014

Ges non puesc...

Ges non puesc en bon vers fallir 

Ges non puesc en bon vers fallir 
nulh'hora que de midons chan; 
cossi oiri'ieu ren mal dir? 
Qu'om non es tan mal essenhatz, 
si parl'ab lieys un mot o dos,
que totz vilas non torn cortes;
per que sapchatz be que vers es,
que'l ben qu'ieu dic tot ai de liey.


De ten als no pes ni cossir
ni ai dezirier ni talan,
mas de lieys quo.l pogues servir
e far tot quant l'es bon ni.l platz,
qu'ieu non cre qu'ieu anc per al fos
mais per lieys far so que.l plagues,
que be say qu'onors m'es e bes
tot quan fas per amor de liey.


Peire Rogier de l'orde de Granmont dels "bonis homines"

L'espígol...

La fotografia és original de Neus Bonamusa

L'espigol florit vestint-ne els camps, mentre la flaira ens recorda el despertar de la terra, que ja va essent en bona hora després del recés. Sigui un bon dia i fem bon camí, amb la joia d'haver obert els ulls i saber-nos vius...

© Albert Balada

13-03-2014

Tot té...

Tot té estrats i substrats; de la cohesió personal i íntima amb la nostra essència humana, se’n deriva que la vida, la que anem construint instant a instant, tingui un pòsit sòlid, hagi servit per alguna cosa, doncs d'altre manera el nostre pas haurà estat fútil, intranscendent, i no es aquesta ni la funció, ni la missió que en tenim assignada, ans al contrari, tots i cadascun de nosaltres estem destinats a entendre i obrar, ens cal, però, estar amatents i descobrir-nos en connexió amb el tot perquè així sigui...

© Albert Balada

13-03-2014

Ombrívol...

Ombrívol t' acull el lloc on reposis mes enllà del pensament, amarat de passions, mentre intentes defugir-les per objectivar i diferenciar. Comences a concebre'n la consciència que la veritat resta oculta, que res és el que sembla i el paper que cal jugar-hi; mentre, a chez Josephine penses en tot plegat i t'inspires, s'esperen les teves paraules d'aquí a poc...

© Albert Balada

11-03-2014

El camí del creixement...

El camí del creixement és gradual i metòdic, tenint molt present que allò que d’una manera fàcil ens arriba, també d’una manera fàcil se’ns en va, doncs aquella gradualitat és imprescindible alhora del compromís, que esdevé, sense importar gaire el punt de partida, sempre que anem en la correcta direcció, avançant com si d’una escala es tractés, amb pas ferm i segur, sense jutjar ni prejutjar res ni ningú... 

© Albert Balada

11-03-2014

Un Petit detall...

“Un petit detall: moriràs, és inevitable, només cal tindre-ho previst... Llàstima us he espatllat el final.” 

____________________________________

De “La lladre de llibres” de Markus Zusak, autor del llibre, i Michael Petroni, guionista del film homònim; la fotografia que acompanya aquest text és original de la pel·licula i correspon a Florian Ballhaus

Recés de pensament...

Recés de pensament i acció que et demana l'habitud, descobrir-te i descobrir de nou la simplicitat de les coses, la raonabilitat d'allò senzill, el que paga realment la pena, deixant-te endur per la vida humilment, sense rancúnies ni absort per la disbauxa de les organitzacions que són, nogensmenys, obres de la humana realitat i en ella, el desori que les duu a un món embadalit per la cobdícia i l'afany de poder. Respirem, mentre poguem!!!

© Albert Balada

09-03-2014

Vi arriba il poeta...

Il porto sepolto 
Mariano il 29 giugno 1916

"Vi arriba il poeta
E poi torna a la luce con i suoi canti
E li disperde.
Di questa poesia
mi resta
quel nulla
d’inesauribile segreto"

________________________________

A Major Selection of the Poetry of Giuseppe Ungaret. Trd. Diego Louis Bastianutti. Exile Editions, Ltd., 1997. ISBN 9781550960341. Pag 46

Giuseppe Ungaretti (1888-1970) poeta italià.

Allò que cal...

Allò que cal que et preguntis sempre, davant d’un dubte, d’un somni o d’un camí, és que faria en el teu lloc un home lliure... i no oblidis que de vegades no hi ha lloc per la tendresa, com tampoc, de vegades, no hi ha lloc per la feblesa, perquè només l’esforç és el que et cal per saber-te home... i que la llibertat, té un preu...

© Albert Balada
07-03-2014

Clareja...

Clareja i alimenta la vida, ens dibuixa paisatges on els sentiments pentinen harmònicament el pas savi del temps; hora de mostrar l'agraïment degut a tant senzill fet com de desitjar-nos un bon dia !!!

© Albert Balada

07-03-2014

És bo...

Trobo aquesta cita a la xarxa, sense autor, no és que no en tingui, segurament en té, una ment privilegiada que resta en l’anonimat; en tot cas m’ha semblat brillant aquesta reflexió que vull compartir amb vosaltres i així n’honorem l’autor desconegut: 

“És bo donar-se’n compte que cada persona que et trobes té un rol en la teva vida. Alguns et posen a proba, altres t’estimen, uns t’utilitzen i altres t’ensenyen. Però els realment importants són aquells que treuen de tu el millor; són aquelles persones poc comunes i extraordinàries que deixen petjada en la teva vida, que et recorden que el món encara paga la pena“

Temps de pensament...

Temps de pensament no subordinat a convencions, moments en els que els celatges han canviat les seves influències, on els idus de març revelen les seves perspectives, perquè res és el que sembla, com d'antiga essència la raó existeix amagada al somnis de la humanitat. Res és el que sembla...

© Albert Balada

06-03-2014

No dubteu...

La fotografia és original de Llorenc Melgosa Alonso

No dubteu ni per un moment que tot plegat és nogensmenys que un reflex de la nostra pròpia iniquitat, en som responsables, per confiança i bona fe, però és el moment de veure les coses tal com són, perquè res és el que sembla, encara que no hi hagi res de nou sota el sol, pensem que potser hi ha noves formes, objectivament distintes, un món nou més enllà de les paraules dites, i els fets que es repeteixen, perquè com l’or corromp el cor de l’home també el poder, també els pensaments possessius, els excessos, també de la ment i no només del cos, també la incapacitat per valorar la existència i el proïsme, com la negació vehement de la veritat i les transgressions que se’n deriven, l’ interès personal pur superant el bé comú, l’associació als bens materials, l’ envaniment, l’enaltiment, la cenodoxia i la filargia sempre presents en les actituds humanes, darrera dels somriures complaents i fins i tot suposadament amicals... 

© Albert Balada

05-03-2014

Només la vida...

Només la vida ens ha de despertar sensacions i passions, doncs l'existència, que ens és donada, rau en connexió amb l'Univers i en ella se n'extreu una causa profunda que explica ens el temps i l'espai...

© Albert Balada

05-03-2014

Vivim...

Vivim sotmesos a un complex entramat d'interessos, a múltiples i de vegades imperceptibles tiranies, en un entorn que de vegades no ho sembla pas; la nostra capacitat de racionalitzar i limitar-ne les dependències malsanes, de saber destriar, ens ha de permetre fluir mitjançant l'albir del bé alhora que reconèixer-ne el camí del confort i la saviesa, el camí de la felicitat...

© Albert Balada

04-03-2014

La paraula...

La paraula, conté les essències de la civilització; en la seva més profunda intimitat, descriu lletra a lletra el que som, el que pensem, com ens relacionem... Un sol mot ens diu, tanmateix, com formem part d’un tot indestriable i en aquesta realitat transformem l’èter a través de la creença, esdevé missatge i contingut alhora, esdevé, si més no, expressió de la nostra existència, també, però, de la presència divina amb la que estem connectats, sigui quina sigui la forma amb la que ho entenem; en ella ens definim i en ella experimentem una realitat que transforma, que ens transforma, en una ductilitat que va descrivint paisatges que passen, creen i recreen històries, de vida...

© Albert Balada

03-03-2014