El fred que esgota les tardorades estranyes convida a fer brous, mentre l’aire humiteja i les galtes enrogides noten aquelles primerenques neus que en les planes sanegen camps i galantegen les vinyes assedegades. El silenci s’esmuny per entre les parets de les cases que regalen escalfor a dojo, és quan les llums lluentegen per damunt dels caps, amb estridents coloraines que en tons blaus caldegen les ànimes sensibles, que gosen mirar enlaire, estels que es repeteixen, formes que no ens són noves, aleshores el brou ja va prenent forma en la lentitud del foc que fa canviar el color de les aigües que s’ ensenyoregen amb el fat que adoba el sabor que vindrà.
