Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llums. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llums. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de novembre del 2013

Ens reconeixerem i ens identificarem...


La fotografia és original de Llorenç Melgosa.

Ens reconeixerem i ens identificarem per les nostres raons espirituals, en el creixement, no pas en el decreixement, absorbint ensenyament per a modelar l’ànima, però també el jo que hi interactua i que respon a les convencions del món físic, projectant aquesta nostra ferma convicció i compartint-la, en l’apreciació que esglaonem pausadament el temps que ens donat de viure, però també el temps de pregaria, moment de gran transcendència intel·lectual, en el que refermem els nostre vincle amb l’Univers mateix, amb la Creació com una manera d’excel·lir, més enllà  del món físic al que dominen altres regles de joc, deixant que es vagi conreant lenta i pausadament la vivència magnífica de les Llums que creixen amb els dies, dels dies en els que creixem en conrear la pau d’esperit, però també per haurem descobert que és moment de conrear la consciència, de conrear el valor principal que inunda tots els altres principis, mentre projectem en nosaltres mateixos, com en l’altri , el valor de la descoberta.

© Albert Balada

28-11-2013  

diumenge, 2 de setembre del 2012

La pretensió dels constructors...




Motllures i terrats, contraforts i torres a la que la guerra darrera arrabassà retaules i ornaments; rosassa de blau destacat, massissa i robusta, traceria de pedra que reflecteix quan la terra tremolà... Immensa, com un espai infinit damunt teu, s’obre al cel, com ho van pensar els constructors, per impressionar el teu esperit, com una autèntica pregària en pedra, que s’enlaira com volent acaronar els núvols; però no, no era només aquesta la pretensió dels constructors, també ho era la de deixar un senyal potent i precís, hereu de les essències del lloc escollit, en arenes ancestrals, amb aquella austeritat magnificent i diàfana que en dibuixa un joc de llums i ombres... 


2 de setembre de 2012
Albert Balada ©

Albert Balada ©

dilluns, 14 de desembre del 2009

Oda al brou


El fred que esgota les tardorades estranyes convida a fer brous, mentre l’aire humiteja i les galtes enrogides noten aquelles primerenques neus que en les planes sanegen camps i galantegen les vinyes assedegades. El silenci s’esmuny per entre les parets de les cases que regalen escalfor a dojo, és quan les llums lluentegen per damunt dels caps, amb estridents coloraines que en tons blaus caldegen les ànimes sensibles, que gosen mirar enlaire, estels que es repeteixen, formes que no ens són noves, aleshores el brou ja va prenent forma en la lentitud del foc que fa canviar el color de les aigües que s’ ensenyoregen amb el fat que adoba el sabor que vindrà.