Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlin. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Hertzianes reflexions


Abràçat a la tebior de la nit i veuràs la cara de la lluna minvant com s'amaga dins de l'ombra mateixa, com cercant l’amagatall dels misteri en la foscor.



Avui han començat una mica els freds, només una mica, mentre el sol, quasi comença a no poder moure ni una mica aquell estiuet que bé que ens ha durat. Mentre el dia es presentava harmònic, si no fos perquè de vegades si compares la fresca, posats a fer amb Berlín, te n’adones que encara fa bon temps, tot remenant els darrers papers i llegint la darrera paraula, abans que les hertzianes deixin passar la teva veu i a sobre, ben bé a sobre, en minuts, en segons, la necessària capacitat de reacció com si d’un tercer grau es tractés; abans, moments abans, la porta de fusta clara es tancava darrera teu, com un misteri que no es revela, com un pensament que no arrela o un somriure que no si escau.



Que ens deu d’estar passant si tot plegat ni tan sols ens permet de fer un beure i saludar aquell passejant que camina apartant les fulles suques que comencen a omplir les voreres?. Potser avui, el dia ha acabat més d’hora del que és habitual, quan la llum tot just comença a deixar veure els aparadors mentre les botigues tanquen. Potser el descans ens doni aquella perspectiva que podem perdre si el dia se’ns esgota tant aviat, com qui perd alguna cosa, com qui es deixa alguna cosa com una marca en un poema de Martí i Pol, al que no llegeixes mai.


Que hi farem! Si és que alguna cosa s'hi pot fer, que mirar de reull el fanal que va encenent-se de mica en mica i en mica, un rera l'altre fent lluentejar les llambordes, quan encara el carrer major respira a gent.

dissabte, 8 de setembre del 2007

Berlín


Un bon i estimat amic, m'envia aquesta fotografia des de l'anyorada ciutat de Berlin, en un dia gris i fred, avui, a la capital de la República Federal alemana i d'un lloc especial, un memorial que provoca a la ment, Das Holocaust - Mahnmal, una ègloga pètria a la memòria dels jueus que van ser assassinats per la barbàrie nazi.

Els blocs o esteles, es reparteixen en el que serien aproximadament dos camps de futbol, en blocs que no tenen la mateixa alçada, de manera que en un moment donat, el visitant pot tenir la sensació de veure una determinada ondulació. La tradició recomana recórrer en solitut el memorial, per poder copsar com se sentien els jueus deportats i humiliats, sagnats pel III Reicht.

Segurament la aportació de la creativitat urbanística germànica, acompanyada de la sensibilitat fan que aquesta visita d'aquest bon amic esdevindui un peregrinatge per descobrir les essències de la realitat social i política de l'alemanya reconstruida, de la concòrdia, de la unificació de la mà dels grans noms de la centralitat europea.

Si hi ha que parlar d'un arquitecte que marqui substancialment el rumb de l'arquitectura contemporània, aquest és sense cap mena de dubte Joseph Kleihues, estructurador de la denominada «Reconstrucció crítica» de Berlín i gràcias a qui l'arquitectura berlinesa ha anat quedant definida en totes les seves manifestacions.