Crònica electoral XXXVI: Del silenci a la prudència.

Tenen raó aquells amics i amigues que m’increpen a través de l’sms i del correu electrònic, perquè des del dia 8 no he actualitzat el meu blog, però a ells i elles els he de dir que segurament aquest epitafi que havia deixat penjat, sobre el retorn del feixisme no els ha fet reflexionar prou, no han copsat el missatge real, on els valors de la societat política en la que vivim s’escapcen per voluntats ocultes, per interessos ideològics neo-conservadors.

Els valors del concepte del treball en xarxa, la importància de la utilització dels instruments tecnològics que tenim a l’abast, amb aquesta idea acudíem uns quants entusiastes, divendres, a la trobada “Ciudad Digital” que tenia lloc a la ciutat d’Osca, la propera i veïna ciutat aragonesa, interessant encontre, també per aquella gent que no participa tant activament de la creació del pensament, el passat cap de setmana, amb un fred que calava els ossos, però on l’ambient de fraternitat i companyonia permetia a gent de diferents llocs de l’estat, posar en comú diferents visions sobre la realitat i, en particular fer coneixença, perquè l’amistat fraternal és un dels valors en la construcció de les catedrals que cal tenir en compte.

L’Hospitalet acollia la " III convenció municipalista ", a la que també vaig acudir, una omnipresència que m’ha esgotat veritablement, perquè la meva salut encara no respon a paràmetres normals, però la presència, els suport als organitzadors dels diferents encontres és, al meu entendre, imprescindible per establir també aquests nexes d’unió, aquests nexes de complicitat en els afers públics. En un diumenge on m’arribaven les notícies des de Lleida sobre l’enquesta que tradicionalment fa Robert Montcasi, per encàrrec de La Mañana, aquest cop una mica més aviat que de costum, una persona en absolut formada en la investigació de les ciències socials i que presenta un estudi amarat d’errades inacceptables, però que no m’entretindré en comentar perquè em resisteixo a establir dialèctiques sobre aspectes sociològics amb persones que no son de l’àmbit i que per tant suplanten o fan intrusisme professional, que no contribueix més que a la manipulació de la opinió.

Crònica electoral XVII

Avui he començat la meva reincorporació a la vida política i del cert que he rebut una bona notícia, el fet de conèixer com el Govern de la Generalitat està estudiant l'aplicació d'un protocol d'acollida per a immigrants que suposa també un plus afegit d'integració i que gestionaran els Ajuntaments. Per fi es comença a entendre que no es una qüestió baladí i que no pot ser deixada en mans de la iniciativa privada (llegeixis ONG), que és una raó d'Estat i que com a tal s'ha de gestionar i que abasta no poques qüestions transversals, que van més enllà dels interessos de subsistència que mouen a no poques ongs, per ben intencionades que estiguin.

El meu ritme encara és lent, després de tants dies d'hospitalització i segurament l'edat que no perdona, per això la meva agenda anirà assumint dia a dia més línies, però de moment cal donar al cos els nutrients que li són necessaris, perquè se m'ha quedat sense reserves, em resulta estrany, tot i que és recomanable pels dietistes, de fer tantes menjades al llarg del dia, potser les bones costums em faran tenir un plus de salut a mig termini?!.....

Tot i així la meva amiga Raquel Querol m'ha fet saber de les jornades en les que participa i que tindràn lloc a Osca els propers 9,10 i 11 de març, sota un lema genèric de "ciutat digital" que organitza el grup de la societat de la informació del Partit Socialista Obrer Espanyol, una trobada interessant de gent de les blogsferes, quin enllaç podeu trobar, si us interessa, al peu d'aquest meu blog i on en una de les taules rodones participarà també l'alcalde Lleida Àngel Ros.

Malgrat el domini mediàtic de Sarkozy, la Royal va presentar ahir a París les seves propostes, el pacte presidencial, però el model de revitalització de la dinàmica cooperativa en el sí de militants i afiliats pot haver-li fet perdre un temps que hauria d'haver destinat ja a trevallar a peu de carrer, o al menys a nivell mediàtic que és el que la dreta francesa, ara per ara controla; espero equivocar-me si més no.