Crònica electoral LXXX. Ros: la feina feta i la il.lusió

Avui era un dia esperat, el darrer de la campanya, on es celebra el ja tradicional debat que organitza el grup Segre en els seus estudis de Lleida TV. Àres Escribà, vestida de gala per a l’ocasió conduiria un debat a cinc, en format clàssic, amb seients còmodes per poder abordar una hora i mitra de debat, amb una interrupció per a la publicitat. L’enregistrament es feia al matí, de manera que als candidats els permetia de poder tenir més disponibilitat de tancar el dia, el darrer de la campanya de les eleccions municipals 2007.

Després de 15 dies de campanya electoral, tot i que hi ha hagut una certa treva per la festa major i l’aplec del caragol, els candidats arriben cansats, molt cansats a aquest darrer debat, la darrera carta, el darrer intent.

Així ho entenien els candidats de la dreta, el nacionalista i el del Partit Popular, qui per cert és reestrenava després de la seva afonia. Plantejant noves propostes de darrera hora, ensenyant fotos sense identificar-ne el lloc, el del PP, i portant botelles d’aigua bruta i neta, en una escenificació de manual, el de CiU.

La serenitat de l’alcalde i candidat socialista, Àngel Ros, ha estat absoluta, d’una dignitat d’alcalde, com correspon, amb respostes contundents i una rapidesa mental que li és pròpia. No li ha agradat a l’opositor nacionalista que li recordés que la Diputació de Lleida no tenia consignació pel Diocesà que tant defensa, per exemple.

Segurament, donat que ja era la darrera oportunitat, el candidat nacionalista s’ha atrevit fins i tot a falsejar les dades de delictivitat de la ciutat, confonent-les amb les de la província, una actitud cicatera que ha estat aviat resposta per Ros, com també tot val a dir-ho per la resta de forces progressistes (ERC i ICV). Perdut per perdut tot s’hi val i aquest falsejament de dades l’ha intentat el de la federació nacionalista una i altra vegada, però ha rebut resposta contundent.

Ros ha basat el seu discurs en la feina que ha desenvolupat al llarg del darrer mandat on s’han afrontat qüestions pendents que s’han resolt adequadament i que ha portat una part de debat que anava allargant-se a partir de rèpliques i contrarèpliques que incomodaven absolutament el líder de l’oposició, perquè no ho portava en el guió.

La petició del vot per part del candidat socialista ha estat d’una sensibilitat exquisida, en referència als valors que sustenta el partit socialista, valors que hem heretat i que compartim tots amb absoluta probabilitat. I una apel·lació al voluntarisme de vot a partir de l’anàlisi i la reflexió sobre el que s’ha fet i el que es pot fer, defugint promeses magnífiques. Un bon cop d’efecte que reconeixia Àngel Ros el candidat del PSC, com el candidat que surt a la cursa del 27 de maig en el millor posicionament possible.

Un cop més el laborista Atlee li serveix per cloure: treball i il.lusió

El debat enregistrat als estudis de Lleida TV s’emetrà avui a les 22:00 h.

Crònica electoral LXXIX: Alguns perden el nord

Llegeixo amb sorpresa com la federació nacionalista demana votar a CiU per “no perdre la Diputació”, mai com fins ara s’havia vist aquest clam al vot patrimonialista, recorda una reflexió en veu alta d’una primera dama que deia ens han pres la Ge… És lamentable que el vot no és demani per un projecte, fins i tot per una persona, no, el demanen a Lleida per conservar una institució, que, tot sigui dit, no han gestionat en els darrers quatre anys, ni tan sols com ho havien fet en els anteriors.

Aquesta fórmula que recorda vells temps, ha estat qualificada per Àngel Ros, alcalde i candidat socialista com “una mostra més de la feblesa d’aquest partit”, referint-se a la federació nacionalista i ho crec fermament, com també coincideixo en l’afirmació que “ara tenen un problema de lideratge” i jo diria un greu problema de lideratge que ja s’havia posat de manifest molt abans de les eleccions municipals.

Ens queda, si no contem aquest només un dia de campanya, el darrer, que ha de servir per recollir, per fer festa d’aquesta joia que és la democràcia, i conec per internet l’atac sofert pels socialistes a la seva seu de Santiago de Compostela, i de l’agressió soferta per l’amic i company blogger Enrique Castro, a qui des d’aquí li envio una ferma abraçada. És de lamentar aquest radicalisme per nois i noies que encara desconeixen les virtuts de la democràcia i semblen més propers a altres fórmules i sistemes, segurament la cultura i l’educació serien bons medicaments per evitar tot això: lamentable

Crònica electoral LXXVIII: Mariola 2.0

Ahir, malgrat no trobar-me especialment bé, vaig voler ser al barri de la Mariola amb la candidatura socialista, encara recordo quan eren horts i fangars i els carrers no hi eren, Ros, l’alcalde i candidat socialista en fa una referència i va recordar el recorregut de molta de la gent, dels ciutadans i ciutadanes, que ara viuen, als blocs Joan Carles.

El model de campanya que s’ha dut a terme m'agrada, ha apostat per un contacte directe amb la gent i ho està pagant l’Àngel Ros, que s’hi està deixant la veu, apostant per un model festiu, perquè es tradueix en aquest format aquella frase, tan repetida pel candidat socialista i alcalde, que les eleccions són una festa que culmina amb el moment estrella de l’emissió del vot.

Assumir que cal establir una acció transversal acompanyat de la voluntat expressa de la regidora i de l’alcalde, després competir amb altres ciutats per poder aconseguir el que ha estat per a mi el principal èxit d’aquesta legislatura, a banda de tants d’altres, però en aquest cas perquè afecta a més a tot un context, també, socio-cultural que comportaran les accions urbanístiques i urbanitzadores que s’hi facin.

De fet la cultura, no des de la perspectiva de l’acció cultural, sinó de civilització va subjecta als canvis en l'entorn, és a dir que hi ha un efecte ecològic que se’n deriva de tota acció transformadora i de fet , si s’hi fa una passejada es pot veure com hi ha accions en l’entorn d’aquest barri que van més enllà del barri mateix, algunes les explicava ahir Àngel Ros, com la ubicació d’un centre de salut dels més importants de Lleida i que abastaria un servei més enllà del propi barri. Em refereixo però, també, a l’encertat entourage del barri, l’entorn que contribueix a la seva dignificació i, com em deia algú, a convertir l’entorn de la Mariola, ja, en una mena de casc antic reformat, perquè la ciutat creix més enllà.

Em feia patir ahir l’alcalde, amb una veu ja trencada i no se li trenca la veu a qui no està tot el dia prenent contacte amb els ciutadans i ciutadanes als que serveis i aspirem a que torni a servir, veu trencada però transmeten aquell entusiasme que poca gent pot transmetre, la qüestió fonamental en tota organització social, l’efecte guia, l’efecte genialitat. La veu trencada, però amb un ànim que ja voldríem alguns als que de tant en tant se’ns apaguen les piles.

Sóm ja en les acaballes del que representa en el marc normatiu, la fórmula, que el legislador ens dota, per poder establir el contacte amb el ciutadà a partir d’unes propostes d’unes idees que al llarg de tots aquests dies ha anat desgranant Àngel Ros, com també ho han fet la resta de partits. L’esforç realitzat per tanta gent és la millor garantia per aconseguir un resultat que aboni les expectatives raonables que es tenen. Jo sempre sóc contrari a donar per bons els estudis electorals ens processos proporcionals, essencialment per la desviació de la realitat que representen, no pas dins de l’estudi, per descomptat, que pot tenir, i té segurament un tractament científic adequat. Com diu i repeteix Ros, el diumenge els ciutadans i ciutadanes que aniran a votar diran la seva, aquesta és la veritable enquesta.

Però el final de campanya, demà, avui encara hi ha treball.

Crònica electoral LXXVII. Ros!

La campanya ens arriba a la seva recta final, segurament en una part pot tenir raó Josep Ramon Correal, director de publicacions de La Mañana, en dir en la seva punxa d’avui que no hi ha sang i fa una reflexió en la que jo llegeixo que això pot portar a l’abstenció.

La normalitat hauria de ser això, la rivalitat sustentada en projectes i en programes, de vegades n’hi ha i de vegades no, segurament quan s’enfronten programes i projectes resulta molt més avorrit per una determinada premsa que quan hi ha un enfrontament personal, que mai s’hauria de donar en política.

Tot i així avui esperava un altre titular en la portada d'aquell diari, més que esperava, hauria de dir,suposava, però veig que han estat d’una asèpsia que estranya fins i tot. Llegint per altra banda el reportatge de Luís Angel Pérez de la Pinta, veiem com destaca allò que l’alcalde Ros el fa patir, com a ciutadà i com a polític i us he de dir que a mi, personalment també, la repetició amb unes altres paraules del que va dir en un cara a cara el líder de l’oposició municipal que a “Lleida no hi cabem tots”, amb el que ara el periodista d’aquell rotatiu titula el seu treball. De fet evidencia el lligam que uneix les dues formacions: CiU i PP, com reiteradament ha repetit José Montilla.

Ja en vaig parlar d’aquest debat en un anterior post, sobre el format inadequat per a un debat polític, però malgrat això l’alcalde i candidat socialista, Àngel Ros, va posar de manifest el seu coneixement i reconeixement de la ciutat, i per descomptat la capacitat de treball que no és, com qualificava Correal recentment una vigorèxia política, es tracta d’una manera de fer, esgotadora si voleu, però que dona els seus fruits, no ja en l’establiment d’estructures de present que permetran un desenvolupament futur de la ciutat; és difícil seguir el seu ritme, tothom ho reconeix, però calia fer una sacsejada a aquesta ciutat que tan bé va ser desenvolupada, per rellançar-la a la conquesta del seu propi futur i cap a la recuperació, com tantes vegades he dit de la seva pròpia autoestima, guardada en algun bagul amagat.

Ahir a Pardinyes, el meu barri, Ros va ser acompanyat per un ex-alcalde de luxe, el de Barcelona: Joan Clos, actual Ministre d'Industria, coneixedor de les realitats ciutadanes i de la transformació que ha sofert la ciutat de Lleida abans i ara. Jo hi vaig arribar tard, venint de l'estand que tenim davant de la Catedral Nova i em sentia cofoi de veure-hi una bona munió de gent escoltant i gaudint de les paraules de Clos i de Ros, després, com cada dia música que anima aquesta festa que són les campanyes electorals, dit, no en un sentiu de menyspreu, al contrari, per aquells que hem viscut una mica de la dictadura, és el culte a la paraula i la llibertat, i per acabar en allò que com deia recentment el meu amic Pep Mòdol, a la seva columna del diari Segre, sobre que el vot és de les poques coses que ens iguala junt amb el naixement i la mort, els tres elements que no fa distincions de estatus ni de rols.

Queden només tres dies de campanya comptant aquest, quatre dies per acabar d’esgotar la munició dialèctica en un cos a cos gratificant en el que s’hi està deixant la veu l’amic Ros, que l’està gastant de parlar i escoltar a la gent, i que acabarà en la festa final de campanya. El 27 de maig cada cop és més a prop, per desvetllar que volen els ciutadans per a la ciutat de Lleida, i els ímputs en són força clars, en principi, però també per acabar sabent que volen en la resta de municipis de la nostra demarcació i per tant per Consells Comarcals i Diputació, últims reductes de CiU.

Crònica electoral LXXVI. Ros: "Orgull de ciutat"

Un matí frenètic, inhumà diria jo, un debat que ha abastat bona part del matí i a les tres de la tarda, Xavier Graset de nou a Catalunya Ràdio, des dels estudis de Lleida que dirigeix l’amic Rafel Ventura, feia el debat de l’emissora amb els candidats lleidatans. Per tant poc temps per a poder descansar tots els candidats, reflexionar i refrescar la ment, però ja se sap, aquest és el preu.

El plantejament del debat, que jo he seguit des de casa, absolutament interessant, i fresc diria jo, obert i amb blocs clars, encara que tinguessin sub blocs, sense plantejar preguntes trampa, com ha de ser en un mitjà plural, on els candidats han pogut plantejar la seva visió de present de la ciutat de Lleida, que és el que toca, com hi dit en altres posts, respecte de la ciutat de Lleida que el dia 27 haurà d’elegir als seus representants.

Àngel Ros, l’alcalde i candidat socialista, ha anat desgranant la molta i abasta feina feta en aquests quatre anys, fent una descripció acurada de les coses acabades i de les que estan en curs, el que amb les seves característiques polítiques particulars anaven reforçant els candidats de les llistes que fins ara han format part del govern municipal. Evidentment l’oposició conservadora, la de la federació nacionalista amb una visió de ciutat absolutament nefasta i el candidat conservador que per afonia era substituït per la secretària general del seu partit, proposen coses que ja estan fetes i acabades.

El procés d’autoestima pel que el candidat socialista aposta no és res baladí, hem de deixar aquella pena que justificava un cert pactisme a la baixa, que era també definitori de la manera de ser dels catalans en el seu conjunt, per apostar pel futur, en aquests quatre anys hi ha hagut avenços molt positius en les infrastructures, però també en la imatge de ciutat, i el que és més important en la cohesió social.

Ha afrontat Àngel Ros, el tema de la mesquita, abordant la qüestió des de la perspectiva de l’ordenança de centres de culte, sense veure-ho com un problema, com intenta una i una altra vegada, de manera, diria jo, fins i tot suïcida, el representant de l’oposició nacionalista, i ho qualifico així perquè poden ser malinterpretades les seves paraules i generar un conflicte que ara és inexistent en la societat lleidatana, perquè hem de suposar que no vol incitar pas aquell conflicte.

Abordar la ciutat des d’aquesta perspectiva, la de l’orgull de ciutat com plantejava el candidat socialista, suposa afrontar sens dubte nous reptes de futur, noves perspectives que ens obren a aquest territori que s’aglutina i al que donem servei i amb el que tenim tot un seguit d’intercanvis fent que no es pugui obviar la seva existència, la de la capitalitat agro-industrial, la de la capital interior de Catalunya.

I en la valoració de les enquestes, una manera absolutament política de definir-les la de Ros, molt i ben diferent de la que ha fet el candidat conservador, que s’ha limitat a menysprear-les a elles i per tant als professionals que les fan, mentre que Ros ha valorat en clau positiva el fet de l’existència de determinats valors i variables, com ara el grau de satisfacció amb l’exercici del govern municipal o el grau de satisfacció respecte de la pròpia ciutat.

La feina ben feta!.

Crònica electoral LXXV: Quart debat on Ros és tot rigor, serietat i propostes.

En un debat “american mode”, utilitzant la fórmula dels 60” que va entrar al nostre país recentment de la mà de la televisió espanyola, La Mañana TV ha enfrontat els cinc candidats amb representació al ple sortint en un debat llarg, gairebé dues hores, en les que al final ningú, curiosament, ha tingut oportunitat de demanar el vot per ell i la seva formació.

Un debat al que, pel meu gust li sobrava potser una mitja hora, altres diuen que un quart, perquè, entre altres coses, mantenir als candidats dues hores drets, fatiga i molt. Segurament l'austera limitació del temps ha impossibilitat a més d’un candidat de fer una acurada exposició, perquè no tot és curt i ras, com proposava el títol del debat, cal una exposició prèvia abans d’entrar a la part expositiva i amb rèpliques massa limitades; ja sé que això hauria allargat encara més el programa, però segurament amb menys preguntes hauria donat molt més joc. En tot cas la direcció de la cadena és la que decideix el seu format, contingut i escenari.

Avaluar aquest debat a cinc em planteja inevitablement reconèixer a un Àngel Ros, alcalde i candidat socialista, coneixedor de la realitat urbana, a banda de les lleis de la física, que ha demostrat per objectar la viabilitat del projecte de la federació nacionalista d’inundar la marge dreta del riu; a més d’aquestes curiositats, ha abordat adequadament temes sensibles que afecten al desenvolupament normal del dia a dia, contraposant les premisses de la dreta nacionalista i espanyola, i ho fa a partir d’un model de rigor i integrador, no excloent com els de CiU i PP, ha estat aquest un tret diferencial del candidat socialista en front dels altres quatre, perquè reconeixem-ho aquest és un tema que afecta sentiments i persones i com a tal s’ha de valorar i afrontar amb la serietat i el cientifisme que calen.

Resulta difícil un debat d’aquestes característiques, en el que s’han obviat els grans blocs i s’ha fet palès tot un seguit de preguntes que debatien en torn d’unes propostes molt concretes d’alguna formació política, potser amb la pretensió que el representant d’aquella determinada formació política pogués sentir-s’hi còmode, perquè hauria portat el guió après?; objectiu no aconseguit, perquè contra això, una vegada més, la aposta discursiva de Ros, pel rigor i el reconeixement de les necessitats presents i futures d’una ciutat, ha demostrat un nivell superior, el de qui gerència i aspira a tornar a gerenciar una ciutat que albira a ser pol d’atractivitat, i on les solucions, ja en marxa, en grans estructures com el pont de príncep de viana o l'avinguda de pinyana, malgrat no es plantegessin, han sortit en la part explicativa i expositiva de les seves intervencions, les del candidat socialista; evidentment, no s’entén la ciutat futura sense l’acció d’aquests quatre anys de legislatura, que és en realitat el que en la campanya electoral també es jutja, a partir de lo que és pot començar a entendre les propostes de futur.

Com dic en el titular, el seu rigor i serietat, els de Ros, en el plantejament de temes com ara la Lleida comercial, els plans de barris, la integració del riu amb la ciutat i els camps elisis amb el riu, el deenvolupament industrial i el PCITAL, han posat de relleu, segons el meu punt de vista, que ell és l'unic que realment aporta propostes de present però també conreant un esdevenir en el que hem de gestionar la revolució tecnològica del segle XX.

Crònica electoral LXXIV: tercer i quart debat a cinc i l'errada com anècdota

Alguna cosa mes que una anècdota és que una fotografia pagada i utilitzada amb escreix abusivament en la publicitat institucional de la Diputació de Lleida, ara a més el líder de la Federació nacionalista la faci servir ara per ús privat, és a dir per a fer la campanya electoral. A aquells que m’atacaven al blog ara fa mig any, se’ls hi ha girat la truita i no saben on comença el límit no ja del copyrigt, com de la dignitat política i l'ús i abús. La Junta electoral que ja els va estirar de les orelles per la utilització de la mateixa foto, ara els hi haurà d’estirar novament per ús abusiu i per utilització de cabdals públics en la campanya.

És tard quan faig aquest post, de matinada, he passat una estona per l’estand del PSC al carrer vila de Foix, davant de la catedral, per desprès pujar a fer companyia al candidat socialista i alcalde de Lleida, Àngel Ros, a la festa míting de la Bordeta, per després, com també ho han fet la companya Agnès Pardell, Diputada al Parlament i el company Dani Fernández, coordinador del PSC al Congrés dels Diputats, que havien de fer uns parlaments, he anat al míting que l’Antoni Perea, el candidat socialista d’Alguaire, feia avui a l’ajuntament de la localitat, on ens havia convidat al Rafa Criado i a mi.

Avui el quart i cinquè debat a cinc, novament en les instal·lacions de La Mañana TV, pel matí, on és van fer els dos primers, i per la tarda als estudis de Catalunya Ràdio. Veurem quina serà la posició de tots els grups davant la tendència que plantegen els estudis que alguns mitjans han presentat als seus lectors, jo sóc del parer que les estratègies aniran a intentar esgarrapar al candidat socialista la part d’electorat que sigui possible, tot i que he sentit opinions que divergeixen d’aquest criteri, veurem si els assessors donen per perduda ja aquesta batalla o aquesta setmana s’obre una guerra que durarà escassos dies!?

En tot cas el concepte i el criteri de la feina ben feta, la capacitat de treball i el projecte engrescador són tres elements que difícilment poden ser contestables, a banda que la recuperació de l’autoestima de ciutat a partir d’aquest discurs fresc que ens ofereix l’alcalde i candidat Àngel Ros, és difícilment, no ja superable, sinó igualable per la resta de candidats, que ens oferiran a ben segur tot un seguit de propostes diverses que caldrà analitzar amb cautela i desgranar el gra de la palla.

Crònica electoral LXXIII: Darreres curves, amb Ros en tendència a l'alça

Som ja en el darrer tram de la campanya d’aquestes municipals 2007, les enquestes han estat publicades i les tendències marquen el que marquen, no són, encara, moments de tirar campanes al vol, però es palpa en l’ambient una complicitat absoluta de la ciutadania amb l’alcalde socialista Àngel Ros, resulta obvi que en aquests cinc dies, l’oposició conservadora i la nacionalista, així com la resta de partits tingui un enemic comú: el candidat socialista; queden encara algunes entrevistes i debats, on el candidat i alcalde Ros ha de mantenir la estètica d’aquesta darrera setmana, amb serietat i rigor, amb els deures fets i el seu convenciment de lideratge. La resta de forces polítiques farà tot el possible per intentar erosionar el que puguin al candidat socialista, perquè les tendències marquen la validesa de la feina feta, de l’enginy i de la capacitat de captar valor per a la ciutat.

El cert és que seran cinc dies molt interessants on les perspectives es tensionaran, cercant donar-li el tom als estudis que han publicat els diferents mitjans, segurament amb el convenciment que els ciutadans són criatures que no saben, que no coneixen que necessiten la tutela permanent. Aquest és l’error, és cert que els ciutadans tenen un coneixement limitat d’allò que fa referència a la gestió municipal, però si que saben i reconeixen la feina feta, no tan sols en els àmbits urbanístics micro i macro, també en allò referit a l’esquema assistencial, prestador de serveis, com a la presa de consciència respecte dels valors, respecte de l’autoestima, respecte del que podrien semblar petites coses.

Fins ara els eixos que han delimitat la campanya han girat entorn de temes sensibles de vegades integrant l’imaginari col·lectiu per la pressió mediàtica que se’n, el que no justifica necessàriament que siguin o no siguin temes importants. L’accés a la vivenda, degut fonamentalment, no ja a l’emancipació dels joves, un fet que s’ha entre altres coses perquè s’ha volgut anar contra el temps i hem aconseguit crear uns joves als que des de nens els hi hem donat tot sense esforç, potser aquest és el problema, és cert que el mercat d’habitatge de lloguer no té el model en aquest país com el que té a França, per exemple, però el creixement de la construcció de mal anomenat habitatge social, que respon a perspectives diferents de les que tradicionalment s’entenia per aquest tipus d’habitatge, possibilita noves perspectives, tot i no resoldre el suposat problema en la totalitat, en tot cas, caldrà començar els adequats anàlisi de la qüestió, més endavant.

S’ha parlat d’immigració, un tema recurrent per part de la dreta europea, que ho planteja com un problema figurant una societat desestructurada i amb greus problemes socials, creant doncs un clima d’inseguretat, que en la ciutat de Lleida, fins i tot superant el punt d’inflexió del 12% de ciutadans immigrats, la integració social permet no abastar a mig termini problemes greus. És cert que les noves competències que assumiran els ajuntaments permetran de definir nous àmbits d’acció i integració plantejats des d’una perspectiva tècnica, ben diferent a la que es planteja fins ara, parxejant en funció de les possibilitats i amb certes limitacions tècniques, de personal i de coneixement.

S’ha discutit l’aposta feta pel model de ciutat, d’un model de ciutat ben definit com el que planteja Àngel Ros, i en front. un model de ciutat caduc i sense perspectives de futur, sense perspectives de creixement i de generar atractiu inversor, curiosament aquest plantejament fet per la dreta espanyolista i per la dreta nacionalista.

En aquest context veurem quins canvis ens aporten les diferents estratègies de campanya i cap on són dirigides les tensions electorals, en tot cas la feina ben feta de present i de futur (l'eficàcia i l'eficiència) i el valor necessari a les persones és la millor targeta de visita.

Crònica electoral LXXII: Ros continua revalidant-se a Lleida.

Portada del diari Segre del diumenge 20 de maig de 2007 , on dibuxa el formatge que es descriu en el reportatge de pag. 3.

A banda de la visita del president a Lleida, la crònica electoral d’aquest diumenge ens deixa per una banda l’estudi electoral que publica el diari Segre i la informació que publica l’amic Lluís Visa, corresponsal de El País a Lleida.

Certament Segre, que publica el reportatge: "El PSC tendeix a l'alça i podria aconseguir fins a 12 edils a la Paeria", posa de manifest una tendència, obvio valorar-ne els resultats, perquè hi ha variables dependents que hi tenen incidència i que les enquestes no contemplen, per raons obvies, de la mateixa manera que resulta impossible de fer una traducció acurada en resultat final en un model proporcional, no passa el mateix en un model majoritari, o tu o jo, com va succeir a franca, on les enquestes van clavar el resultat final, amb una desviació mínima. Serveixen les enquestes per blasmar des d’una perspectiva teòrica i a partir d’una mostra aproximada a l’univers sotmès a estudi quines són les tendències, les perspectives i les perspectives apunten crec en la direcció que Àngel Ros torni a assumir el rol de alcalde de la ciutat de Lleida. Veig, però un cert rigor en el treball de les dades que presenta avui el diari lleidatà, però tot i així, com deia i repeteix constantment Ros, la veritable enquesta, i no és un tòpic és la decisió ciutadana que surti de les urnes el proper dia 27. Fent una petita referència a l’Aplec del Caragol que ha tancat avui les seves portes, he pogut veure com a l’Àngel, a l’alcalde Ros, li deixaven als seus fills per a fer-los fotos amb l’alcalde, feia temps que això no ho veia, no és una variable, però si un ímput.

Visa, que es recupera de la seva lesió al genoll, els anys no perdonen amic Lluís, fa una reflexió en veu alta que tanta i tanta gent de colors ben diferents diu, en una informació interessant que publica en l’edició d’avui del rotatiu El País, i que titula: “ El primer examen del socialista Ros y el último del convergente Gavín “, no cal tirar les campanes al vent, perquè en aquesta societat democràtica que tenim, els accionistes són els ciutadans i ells decideixen, les expectatives i els desitjos abunden la possibilitat que Ros revalidi per segona vegada, però cal ser prudents, no cometre errors i esperar a la decisió de la ciutadania.

Crònica electoral LXXI: El primer alcalde del país ens ha visitat.

Avui, les sensacions han estat molt i molt positives, el dia havia aixecat força clar i molt, i molt calorós, , passejant per la passarel•la del riu Segre veies la gent com gaudia del passeig del riu, com prenien el sol tombats a la gespa, com tot era festa al voltant d’aquest espectacle gastronòmic que aplega tanta i tanta gent: l’aplec del cargol.

I sense fer campanya, he gaudit primer de la remodelació dels camps i he passejat, després, com altres companys, acompanyant l’alcalde, avui feia d’alcalde l’Àngel Ros, i hem parlat, separadament i abastament de l’anàlisi que cal fer de les enquestes i dels ínputs que ens transmeten, mentre passejàvem per l’avinguda principal de l’espai de la fira que gaudia de la visita de tanta gent!

La foto de rigor al mig del passeig, com manen els cànons de la informació. Leo Delshams, el director de fotografia del diari Segre, proveït d’una escala s’ubicava en el centre de l’avinguda de l’aplec i ens agrupava per a fer una foto com uns visitants més, que som, , entre tants que han concorregut aquests dos dies a la fira gastronòmica del caragol per excel•lència de Catalunya, on també he pogut saludar a l’encantadora amiga Manuela de Madre, vice-presidenta del PSC, ja fora de l’entrada principal de l’aplec, encantada de ser a Lleida i encantadora com sempre, amb qui hem fet broma sobre el calor i la humitat de Lleida i Santa Coloma, d’on va ser alcaldessa..

Després, a rebre al President de la Generalitat José Montilla, que venia a visitar la fira, un home senzill, quasi en format d’alcalde com ho va ser de Cornellà, amb molt menys protocol del que utilitzava l’anterior president; quan m'ha tocat el torn, la salutació de rigor: “hola President, hola Albert” , després que havia saludat al company i amic Candi Vilafañe, que encara no podia lluir la seva nova potent cadira, que amb aquests ulleres de dolce & gavana que duia li hauria donat un nou aire…. La comitiva amb el rigor protocol•lari que correspon, jo darrera del president, que era acompanyat per l’alcalde Ros, també primer secretari de l’agrupació de Lleida del PSC i el Conseller Llena, primer secretari de la federació de les terres de Lleida del PSC, un plaer de seguir un home com ell, en Pepe Montilla, de qui cal aprendre que respon a les crisi, si és que ho són , sense estralls, sense escarafalls, amb l’energia que cal a un home d’Estat.

En la roda de premsa, el sento parlar de pàtria i m’emociono, segurament alguns diran: clar, pensa en Espanya, doncs s’equivoquen, pensa en Catalunya, però és clar en una Catalunya diferent de la que alguns conceben, on la pàtria la configurem tots i totes, també aquells que hi viuen i treballen però no hi ha nascut (i això no és ni meu ni seu, ho va dir Francesc Macià); la salutació cordial en la roda de premsa, i lamentar les paraules crispadores i negatives de Josep A. Duran i Lleida, evidentment sentir-se orgullós de ser a la ciutat de Lleida, com no podia ser d’una altra manera, i posar de manifest que els municipis reconeixen en aquest govern d’entesa nacional i de progrés un govern que pensa en els municipis.

Després ja els he deixat, que el President era invitat a la “Colla de l’ajuntament”, per a dinar tranquil•lament, també amb caragols al menú, al restaurant del Baudili i del Josep, al “Gardeny”, un nom amb tant de simbolisme i de misticisme, tant per a la ciutat com per a la seva significació pròpia com a seu de l’orde del Temple a la ciutat de Lleida quan fou conquerida als musulmans, parlem del segle XII.

Crònica electoral LXVIII: Ros evoluciona favorablement com a carta guanyadora, segons el periòdico

Avui El Periódico de Catalunya publica unes dades interessants sobre la projecció de resultats a la ciutat de Lleida. De totes les dades que aporta a mi n’interessen dues en particular, a banda d'una tercera de menor significació tot i que també trascendent; segurament a tots els candidats els n’interessaran unes altres per raons obvies.

Quines dades són les que m’interessen, dos que no són en absolut irrellevants al meu entendre i que defineixen millor que totes les altres, que són futuribles, quin serà l’itinerari del que se’n derivi el resultat que hi haurà a la ciutat de Lleida el proper 27 de maig.

La primera, la valoració sobre l’estat de la ciutat, on resulta significatiu que hi hagi un consideració que la ciutat ha millorat de l’ordre del 82,3% una dada no tan sols acceptable si més un valor que consolida la viabilitat d’un projecte de ciutat, al meu entendre.

La segona i no menys significativa, encara que en un altre ordre d’interpretació subjectiva de la mostra enquestada, és la capacitat d’”arrastre” del candidat socialista a la reelecció, Àngel Ros que defineix si us imagineu un formatge rodó, la meitat del mateix repartint-se la resta de candidats entre tots ells, i l’altra meitat tota per Àngel Ros.

A banda d'aquestes dues, una tercera dada apunta també aquests valors que se'n desprenen de la avaluació que la mostra fa de l'actuació de l'ajuntament, on només un 10,9 % suspen la gestió i 2,8% no contesta o no ho sap, situant la majoria entre l'aprovat, el notable en percentatges similars i l'excel.lent quasi en un 9%, el que posa de manifest una realitat no canviant i reflecteix l'acord generalitzat en diferents graus de valoració positiva de la línia d'acció política municipal.

Tot això representen dues coses que són dades que poden comptar amb una certa credibilitat perquè no representen cap comprimís que afecti a una decisió com ara la emissió de vot. Per un cantó el projecte i per l’altre el candidat; a partir d’això podem entendre que el model és consolida i es visibilitza un suport electoral a la proposta que Ros oferix.

Crònica electoral LXVII: Ros, un altre debat guanyat i un sopar encantador

La veritat és que la meva mala salut de ferro se'n ressenteix, però el cert és que és d'un gran aprenentatge i afalagador de poder escoltar l'Àngel Ros davant de més de 400 persones en la Fonda del Nastasi de Lleida, desgranant els aspectes del programa dels socialistes. Era un risc certament un nou sopar després de l'exitós "sopar dels 600" que va tenir lloc a la Finca prats, recentment. Veure l'entusiasme de la gent que accepta les propostes racionals i efectives en l'àmbit de gestió cap a les persones, com deia Maria Burgués ex-primera Secretària, actual presidenta del PSC i primera tinent d'alcalde, que veiem els socialistes els serveis personals no com un sistema merament assistèncial, sinó universalitzat, una visió molt més complexa i transversal de la funcionalitat municipal envers tot i cadascun dels ciutadans.

Certament ha estat una nova posta en escena que ens podia semblar innecessària, però com m'ha dit Àngel Ros, entre d'altres coses, en acabar el sopar, aquest cop a una hora raonable: " era absolutament necessari", i he de reconèixer que tenia raó, i com no.

Avui també el segon debat i quart encontre electoral en els mijans de comunicació, tres debats i un cara a cara; aquest cop en la desconnexió del Canal 33 que ha fet per les quatre capitals catalanes, on una vegada més ha estat, amb la dificultat que representa un debat a cinc, l'alcalde i candidat del PSC el notori guanyador com ho reconeixien fins i tot assessors de la resta de partits, com m'ho reconeixien també votants del principal partit de la oposició.

Sense entrar a detall del que ha succeït al llarg del debat que, si us he de ser sincer comencen a cansar, per la influència negativa que tant de debat pot acabar tenint de negatiu respecte de la participació electoral, el discurs, la dialèctica de Ros, supera amb escreix la dels seus adversaris, ara ja fins i tot els socis de govern que també volen una quota del formatge. El candidat del PSC ha demostrat el seu profund coneixement de la dinàmica municipal, ell no se n'amaga de ser un bon gestor, justament el contrari del que succeeix amb l'opositor líder de CiU que aporta a un debat, el to que podríem dir negatiu, per no dir innocu en l'administració, la Diputació, en que més que gestionar ha ningunejat als seus clients directes, els ajuntaments; quina pena que en ser d'elecció indirecta no ha de donar explicacions davant dels seus electors, com si que ho ha de fer l'alcalde.

Per això el meu titular un altre debat guanyat (i van 4) i un sopar encantador, que que és absolutament just i objectiu.

Crònica electoral XVI: Segon assalt, Ros torna a guanyar!

Una foto de Elena Vallés durant el "Cara i Cara"

Malgrat tinc un pèssim record del debat, del “cara a cara” de Ràdio Lleida de les municipals de 2003, i l’observava amb una certa recança aquest de les municipals 2007, que he hagut de veure en la seva versió televisiva oferta per La Manyana televisió, hauria de fer-ne una valoració que segurament serà titllada de poc objectiva per part d’alguna gent, de molt positiva i on, al menys jo , he tingut clar que l’alcalde i candidat socialista a la reelecció ha guanyat clarament l’encontre, per utilitzar un símil esportiu.

De fet el coneixement, ample coneixement de les matèries en joc per part d’Àngel Ros i una certa pèrdua dels papers per part del candidat de la coalició nacionalista, han posat en evidència, com deia l’alcalde Ros que el treball esmerçat en la gestió de la ciutat de Lleida, i com ell ha dit, desencallar temes i aconseguir tanmateix que els ciutadans paguen el menys possible o gents de les noves infrastructures.

M’ha sobtat i ho dic amb tota sinceritat, la visió del tema migratori com un problema per part del candidat de CiU, i és cert que ho és si s’entén el tema migratori, no com fenomen i la gestió com ell ho planteja: no valorar-ho en un context global; l’alcalde ha dit fer-li por les afirmacions del rival, jo dic el que ell, Ros, per prudència i educació no ha volgut dir el que jo ara diré: el candidat de CiU vesteix el seu discurs xenòfob d’un racisme entre línies, que a un regidor de la Paeria no li està permès, recorda els discursos que els nazis feien al 1.933 al Berlín. Fa por, té absoluta raó Àngel Ros, i els ciutadans hauríem de ser conscients que significa calentar la gent amb un discurs d’aquest tipus, una actitud absolutament reprovable i fins i tot criminalitzable.

Faré, per acabar, una reflexió sobre el control del “cara a cara” que ha dut la meva amiga Mercè Mar, amb una fefaent professionalitat, malgrat la tensió en el debat, per la que cal felicitar-la

Crònica electoral LXV: Mercats

Oberta la campanya, a la ciutat de Lleida l'alcalde i candidat socialista Àngel Ros, avui encetava el dia, a banda de la seva agenda institucional, amb una agenda de campanya que l'ha portat al mercat setmanal dels dissabtes que té lloc al pàrquing davant del pavelló Barris Nord, on els dos mercats, el de la verdura i el de la roba s'instal.len des que van ser traslladat d'on ara s'hi està construint la llotja de Lleida, el palau de congressos. El gadget sorpresa: els barrets de palla amb banda vermella i lletres blanques.

El camió de campanya amb el nou eslògan "Àngel Ros, alcalde, perquè t'agrada Lleida", encara sense demanar el vot, era el lloc de suministrament als candidats i acompanyants que han recorregut el mercat amb aquells globus verts, també color de campanya, que substitueix al tradicional vermell amb lletres i símbols blancs que utilitza habitualment el PSC i que sembla, val a dir-ho, un dels colors de campanya de la coalició eco-socialista.

Crònica electoral LXI: comença la campanya

Una foto feta per Elena Vallés en la nit d'inici de campanya a can PSC de Lleida

D’una manera un tant estranya, perquè sempre la convocatòria de comicis locals coincideix amb dos esdeveniments socials: la Festa Majors, per una banda i l’Aplec del Caragol, per una altra, les eleccions locals tenen en la seva campanya electoral, un entorn no especialment propici al desenvolupament de la mateixa, però els manuals imposen la seva realització.

Ahir Ros, el candidat Àngel Ros, actual alcalde de Lleida, ens proposava amb vehemència anar a la recerca del millor resultat possible, davant de la seu del PSC, un discurs que cercava no poques complicitats dels presents, amics per una banda, militants per l’altra, entusiasmats amb un discurs engrescador, explicant aquelles ambicions futures que abasten alguna cosa més que una legislatura.

Certament hi ha una raonable sensació de victòria que s’inicia ja en aquesta nit passada a partir de les 00:00:01, on dóna inicia la campanya electoral`, amb un candidat, el socialista d’excel·lència. Potser si deixéssim de banda alguns intents manifestos de silenciar aquelles veus documentades que no crítiques, que opinen, com jo, pel dret que els hi dona la seva formació acadèmica però també l’ostentar el càrrec orgànic que ostenten, que són, si més no absolutament respectuoses amb el model polític i ideològic del PSC que és el que defensen i gens d’acord amb un nou model un nou projecte que plana ara sobre el cel de Catalunya i de Lleida evidentment, on hi té seguidors

Crònica electoral LIX: "Treball, treball, treball, il.lusió, il.lusió i il.lusió"

Una fotografía de l'avant-sala del debat de pre-campanya que ha fet la meva amiga la fotògrafa Elena Vallés.

Rememorant a Clemence Attle, primer ministre laborista a Gran Bretanya de 1.945 fins a 1.951, el candidat socialista i alcalde de Lleida, Àngel Ros, acabava el que és el primer debat d’aquest període electoral, el que tenia lloc als estudis de La Manyana Televisió i que coorganitzava amb Onda Rambla Punto ràdio. Bé, de fet eren dos debats, perquè en acabar i per la freqüència catalana de la mateixa emissora de ràdio s’enregistrava una rèpicla del debat anterior i que duraria la meitat del temps de dedicat al primer.

El cert és que per a tothom era una prova, veure com responien uns i altres al debat, una pràctica que a als meus ulls omplirà la campanya electoral, aconseguint, presumiblement que els electors, els ciutadans en quedin farts, fonamentalment degut a l’afany de protagonisme dels mitjans per a tenir debats en exclusiva, de fet estaria bé que això estès regulat per Lleida i que se concretés en un únic debat com passa en democràcies consolidades com ara la francesa o la nord-americana.

Dit això, veure com han arribat els candidats, tots en els seus cotxes particulars, fins i tot l’alcalde Ros, tots menys el candidat convergent que no ha tingut vergonya en comparèixer amb el seu audi de la Diputació provincial, amb el que ha donat una primera volta per veure qui havia arribat i que no s’ha acostat a la porta fins que no ha vist que ja hi havia gent.

Comprovar l’adequació de l’escenari és una tasca dels assessors de campanya, i intentar, sense aconseguir-ho una modificació del mateix és el que pretenia algun assessor, que per altra banda feia referència al meu tracte diferenciat segons el moment, certament, estàvem en un moment seriós, important en tota campanya electoral i no era per a fer-hi bromes. Un esmorzar lleuger el que ens tenien preparats la gent dels amfitrions, en un despatx contigu per a poder seguir les incidències del debat.

Segurament plantejar-me una anàlisi objectiva és difícil, perquè les meves variables de comparació són per una banda l’anterior candidat socialista i per altra banda tots i cadascun dels altres candidats, tot i que hauria d’intentar plantejar-me aquesta objectivitat que m’és exigible per a fer-ho creïble. He observat una estratègia orquestrada o no, en la que el candidat del Partit Popular, que rebia un tracte preferent per part del moderador i director d’Onda Rambla, Manel Tahull, feia de gos de pressa, del candidat convergent, que pretenia establir una línia argumental d’acord amb les seves expectatives de canvi, a la que ha incorporat per força del guió l’apel·latiu positiu, donada la seva negativitat.

El coneixement de l’administració i la falsació de futuribles no racionals, han estat defensats pels representants de republicans i ecosocialistes, reservant per al candidat socialista, Àngel Ros, l'alcalde Ros, un paper aglutinador, que plantejava un coneixement obvi de la ciutat, i del recorregut fet en els quasi 4 anys que porta en la primera magistratura de la ciutat. El reconeixement a la tasca feta en matèria de promocions d’habitatge social, que la legislació promoguda pel PP fins a 2004 havia estat especialment restrictiva, ha estat un dels punts claus, on la crítica per part d’una oposició dogmàtica, ha topat amb les vivendes fetes i les que es trobem en construcció, un argument que també ha estat reforçat pels socis de govern.


Ros s’ha mostrat il·lusionat i ha plantejat com aquesta il·lusió és la que el porta a defensar el paper que Lleida ha de tenir en el context del país com la capital de la Catalunya interior, la capital agro-alimentària d’una gran regió agro-industrial.

En tot cas aquest primer round l’argument de l’alcalde Ros, el seu convenciment de la cohesió social, la convivència i la prestació de serveis a la ciutadania com a punts essencials, que són els que han de definir una ciutat il·lusionada i il.lusionadora, ha topat amb la visió catastrofista i gens documentada de líder de l’oposició que ha plantejat un cert nervisossisme, malgrat trobar-se en terreny favorable amb un mitjà que li dona un suport absolut.

Pla d’habitatge social, accions com els dos plans de barris, l’avinguda de Pinyana, el pont de Prat de la Riba i el de Príncep de Viana, el Pla de l’Estació, han posat de manifest que el govern municipal sortint ha estat eficaç, però també absolutament eficient, en contrast, i això ho dic jo amb una tasca d’imatge i màrqueting que el candidat opositor ha dut a la institució que presideix, per no oblidar, tampoc aquella aposta que Ros bateja com micro-urbanisme que defineix el model de ciutat en convivència que ell, que nosaltres, plantegem.

Crònica electoral LVIII: L'horta el complement a l'essència urbana de Lleida.

En feia referència en "el sopar dels 600" que va tenir lloc dijous dia 3 a la finca Prats, l'alcalde de Lleida i candidat socialista a la reelecció, Àngel Ros, sobre el paper que juga l'horta de Lleida en la cohesió urbana, una horta de diferent nivell productiu al que veiem en la resta del territori, però que en el cas concret de la ciutat de Lleida, ens aporta aquell complement que la distingueix d'altres ciutats, una mena de complement compensatori respecte de l'estricte concepte urbà. Segurament per això amb samarretes blanques i el logo de pre-campanya, amb bicicletes, Àngel Ros i altres companys del partit com de la candidatura han apostat per un matí de diumenge en el que gaudir de la oferta que ens fa l'horta de Lleida a tots els ciutadans.

Crònica electoral LVII: tot recordant el bienni negre 1.987-1.989

Quan hom recorda l’historia recent de la ciutat de Lleida, és necessari de fer una referència històrica, de fer un recordatori d’un any que va marcat una fita en la nostra ciutat. Ingènuament significava el relleu democràtica, aquella previsió que estableixen els cànons de la democràcia participativa en la que vivim i que significa l’alternància en el poder de les forces polítiques amb capacitat suficient per poder regir els governs, els designis, en aquest cas, de la ciutat.

1.987, però va significar l’inici d’un període fosc, absolutament estèril en la vida política de la ciutat de Lleida, un període que escenifica el pitjor, el desaprofitament de la possibilitat del relleu que oferia les urnes a un grup de persones, que amarades d’una ideologia absolutament escorada a la dreta, assumien un repte segurament i en la perspectiva històrica en que ens ho mirem, inabastable a les seves pròpies possibilitats. El bienni d’aquest govern de coalició ultra dretà que va governar la ciutat de Lleida, sota mandat de l’alcalde Oronich, be podrien ser qualificats com a bienni negre, definit per aquesta característica que també definia el bienni 1.934-1.935 que també porta aquest nom, i que el definia Matías López de la Universitat de Granada com aquell :” con un pié en el conservadurismo y otro en el filo-fascismo”, segurament el que podríem trobar en el nostre particular moment de la història democràtica de la ciutat de Lleida i que ha quedat guardat en la memòria de tots plegats, en l’imaginari col·lectiu.

El model dels grans projectes inabastables per la quantia econòmica i la pertorbació de la ciutat que representarien, la ciutat virtual en definitiva, aquesta sí, que parteix de la perspectiva d’un model inviable o no-sostenible, en terminologia post-moderna, absolutament dissociat del dia a dia de la nostra ciutat i del seu projecte col·lectiu que significa alguna cosa més que les megalomanies excèntriques allunyades de les consideracions no només tècniques, sinó també socials i econòmiques`, això va significar i seria bo que no es tornés a repetir.

Crònica electoral LVI: El cafè, sol

Una excel·lent fotografia de la bona amiga Elena Vallés, a qui agraeixo que ja a quarts de dues de la "matina" me l'hagi fet arribar, del sopar tertúlia amb prop de 600 persones aplegades en torn d'Àngel Ros.

Ha estat una nit intensa, on els companys de la organització han treballat a un ritme frenètic els dies abans i durant la organització del sopar i jo des d’aquí, com també ho ha fet el propi Àngel Ros, els hi vull testimoniar la meva més absoluta admiració i respecte. Parlo de la presentació del programa social i econòmic de l’alcalde i candidat, fet aquesta nit passada a la Finca Prats, on els amfitrions en han servit un excel·lent sopar, de fet li ho feia saber al Sr. Prats, un vell conegut de la família, que aquell puntet d’accent francès que hi ha donat ha fet recordar als nostres companys del PSF i a la candidata francesa a la presidència, sense nomenar-los.

Prenc el títol d’una reflexió en veu alta de l’amic Ros, després de parlar dels èxits del govern municipal. És evident, com també ell evidenciava, que seran els ciutadans (jo hi afegeixo que sense determinació de gènere, ja sabeu com n’estic d’aquesta “tonteria” del llenguatge) els qui decideixin qui haurà de governar els destins de la “polis”, ell en diu ciutat però fa referències constants a aquest concepte com a lloc de convivència i encontre com ho era en la Grècia clàssica.

El que més m’ha interessant de la velada, un aspecte que afecta a la meva tendència a fer una intel·lecció selectiva de les components discursives. Manta vegades ha fet referència Ros, al concepte de canvi en els models de cultura d’aquesta societat en la que vivim, el que jo en dic canvi de paradigma. Coincideixo plenament amb la seva asseveració en el sentit que estem en una ciutat, Lleida, amb un alt grau de civisme i convivència, el que no son paraules buides, donat que ho ratifiquen la tendència a la baixa en el nivell de delinqüència, i això permet de mantenir el que jo en diria un model d’estima, que queda substantivat en l’eslògan de pre-campanya: “M’agrada Lleida”, que avui, ja avui recuperat el roig i el vermell distintius de la campanya socialista, com havia apuntat en algun altre post anterior.

Què n’opines Politòleg? Em deia en acabar el meu amic Ros, en una abraçada fraternal. Doncs el nivell de relació amical que s’estableix en un acte d’aquest tipus on s’han aplegat al voltant de 600 persones posa de relleu, almenys, la voluntat dels assistents de conèixer el perfil discursiu de l’alcalde de Lleida i candidat a la reelecció, amb una tertúlia que ha dirigit l’excel·lent professional i amiga Anna Maria Martí. Al començar una pregunta trampa, com ell és del Barça, si sabia que havia fet l’Espanyol?, que avui jugava contra el Werder Bremen; doncs ha donat una resposta vàlida, ha passat a la següent ronda ha dit, perquè l’espanyol havia guanyat 1-2.

La resta eren preguntes més complexes, alguna que altre conya com on ubicar les drassanes, però en general l’interès i la preocupació per aquesta Lleida que ha d’afrontar el segle XXI amb un repte fonamental com és la gestió acurada de la revolució tecnològica i ens ha parlat de la formació professional, del Parc Científic, del model de comerç, del Palau de congressos, i de sentiments, també ens ha parlat de sentiments i per la capacitat com cal que un polític s’emocioni, fins i tot amb el dia a dia, perquè fer política municipal és fer gestió, però també és la gestió dels sentiments i de les emocions dels nostres conciutadans, així ho deia, i com ell ho diu jo ho comparteixo.

I que no comparteixes, us preguntareu, doncs que amb la pregunta del “millón” sobre el preu del cafè, que ha sabut contestar, ens fes saber públicament la seva addició al cafè. Fins a 8 en reconeix que pren diàriament. Doncs malament, tant cafè no pot ser bo, cal frenar tant consum de cafè, per la resta no cal posar el freno, el vaixell té el rumb pres, i evidentment Ros, el ciutadà Ros, com ami m'agrada referir-lo en aquests apunts de diari, marca el ritme de creuer.

Crònica electoral LV: Aire

Aquesta expressió, la recordo dels meus temps en que em dedicava a la dansa tradicional, érem una mena de gent estranya, perquè entre altres coses semblava que només podíem tenir una única `determinada ideologia, ja m’enteneu; els anys no perdonen i la renovació, després dels jocs olímpics em vaig apartar d’aquest moviment que ha servit, malgrat tot per a la reivindicació, potser tant o més que la política i que ara veu, per raons òbvies les seves pitjors hores i les millors a la vegada en composició i instrumentistes, una realitat evident de la dissociació del que és i la pròpia realitat social.

La utilització d’aquest títol és perquè avui, he acompanyat Àngel Ros, l’alcalde i Candidat socialista a la reelecció en la ciutat de Lleida, a l’esmorzar col•loqui al que l’havia convidat el Col.legi d’Inginyers de Camins de la ciutat. Segurament les taules de l’alcalde i alcaldable socialista no han pasat desapercebudes per ningú dels assistents, que han vist com pam a pam anava desgranant tot un projecte polític, tota una visió de la ciutat i del seu territori que aclaparen, us ho ven asseguro.

El cert és que han estat prop de dues hores escasses, en las que, el discurs, la dialèctica amb l’auditori anava establint un nou aire, respirant un nou ambient que recrea en la diferència a aquell que es vivia el dia anterior amb el líder nacionalista, entre altres coses perquè la capacitat de seguir és alguna cosa més que la pertinença a un partit polític, possiblement sigui que hi ha un factor de talla personal que juntant amb els elements propis de l’ideari ideològic com de la pròpia idea de ciutat, fan absolutament creïble, per lo raonable i entenimentada, la proposta de l’Alcalde Ros.

Aire, doncs, el que em faltava a mi per a seguir, tot caminant pel carrer major, mentre ell es dirigia a l’Ajuntament i jo cap a la Diputació. Certament la capacitat vital d’aquest home és absolutament encomiable, alhora que preocupant de vegades, perquè la seva hiperactivitat comporta un cert risc per a la salut personal i política, no ho oblidem.

En tot cas, i per altra banda, l’aire que es respira a la ciutat és d’absoluta tranquil•litat, de manera que qui vulgui tensionar-la estaria cometent una absoluta irresponsabilitat, en un context en el que, probablement, cal tenir-hi present que tothom accepta com a propi l’eslògan “M’agrada Lleida”, perquè aquesta afirmació d’Àngel Ros, que tots podem subscriure, comportarà, també, una aproximació, com mai en la història havia succeït en democràcia a la ciutat de Lleida a l'ideari i la personalitat d'aquest líder.