« A Déu[1], no se
li poden adjudicar els predicats positius, possibles en aquest món, perquè tot
el d’aquest món és limitat i insatisfactori: els límits han de ser extirpats
per a assolir la transcendència »[2]
[1] Plató
entén el nostre concepte de Déu assimilant-lo al concepte de Demiürg en front
del panteïsme predominant.
[2] Balasch,
Manuel. A la introducció de: “Plató, Diàlegs de : Parmènides”. Traducció de Manuel
Balasch. Fundació Bernat Metge, Barcelona. 1992. pag. 28. ISBN 9788472255418
