Mas pronto que tarde.....

Així començava el discurs “final” del president xilè Salvador Allende i amb aquesta frase el president del govern de l’Estat, José Luís Rodríguez Zapatero acabava la seva intervenció , avui, davant dels mitjans de comunicació, davant de la declaració de ruptura d’alto el foc permanent per part d’ETA, un eufemisme macabre, com podrem convindre si entenem que tàcitament van cometre l’atemptat de la T4 de Barajas amb aquesta intenció.

Certament és un moment trist per aquest país, perquè, una vegada més es trenquen els pont del diàleg, com s’ha fet en altres tantes vegades amb tots els governs que s’han anat succeint en aquest país, els governs de Suarez, González, Aznar i ara Rodríguez Zapatero, una via que semblava poder arribar a veure el seu punt i final.

Caldrà avaluar per això les conseqüències reals d’aquest anunci, el que suposa de reposicionament del model emprat fins ara que, vulguem-ho o no, i prenc les paraules del comentarista Antoni Bassas, mica en mica pot haver creat el costum de les treves i algun dia ho faran definitivament, algun dia; mentre tant, és la part positiva d’un moment que resitua l’acció política i deixa només en l’àmbit de les mesures policials i de seguretat tota relació amb els terroristes.

En un moment tant delicat com aquest es d’agrair, malgrat tot l’oferiment de col•laboració total i absoluta del govern francès. Espero que aquest anunci no hagi causat ni gota d’alegria en les files del Partit Popular i que els seus recels i suspicàcies, a tenor de les declaracions de Mariano Rajoy, siguin més fruit de la ruptura dels seus propis esquemes que d'altra cosa.

En tot cas jo sóc dels que penso, utòpic si voleu, en el model de la treva i la pau, en el model del diàleg i la prudència, en el model de la democràcia i la llibertat, també en l'Estat de Dret, com ho crèien dos assassinats per ETA, Tomas y Valiente i Ernest Lluch.

Avui hauriem de guardar un minut de silenci per la pau.

Crònica electoral XXXII: algunes dades més

L’únic benefici penitenciari del que ha gaudit De Juana quan Sí estava acomplint condemna pels seus 25 assassinats li ho va concedir el Govern del Partit Popular.

L’any 1998. en plena treva d’ETA, Aznar va realitzar varis acostaments de presos a presons pròximes al País Basc,De Juana fou traslladat des de la presó de Melilla a una presó de la Península

El Govern del Partit Popular va aplicar la llei d’una forma més generosa de la que s’ha fet ara. Va excarcel•lar anticipadament a 306 presos de ETA; Va concedir la llibertat condicional per malaltia a 21 presos de ETA; Un terç d’ells foren alliberats durant la treva del 98; El cas més significatiu és el de Esteban Esteban Nieto, estava condemnat a 3.150 anys de presó por 21 assassinats (entre ells els de 12 guàrdies civils a la República Dominicana). Tant sols va complir 12 anys de presó. Va ser alliberats per malaltia.

El Governo del PP va excarcerar a 54 presos d’ETA que tenien condemnes que oscil•laven entre los 30 i los 327 anys, tots ells foren alliberats després d’estar a la presó entre 15 i 20 anys. Excarcera a uns altres 250 presos d’ ETA, amb condemnes inferiors a 30 anys, abans de que acomplissin la totalitat de la seva pena; tots ells foren alliberats després d’estar a la presó entre 6 mesos i 14 anys


Mayor Oreja, Mariano Rajoy y Ángel Acebes van ocupar successivament la cartera de interior durant aquestes excarceracions En aquest període hi va haver casos especialment significatius: Iñaki Bilbao Goicoechea fou alliberat al mes de setembre de 2000. Havia acomplert 17 de los 52 anys als que havia estat condemnat. Jaime Mayor Oreja era Ministre de l’Interior, Ángel Acebes era Ministre de Justícia i Mariano Rajoy era Vicepresident 1º. Dos anys després del seu alliberament, Iñaki Bilbao va assassinar al regidor socialista de Orio, Juan Priede.


Encara una darrera dada: Entre 1996 i 2004 el Govern del PP excarcerà a 3491 presos comuns por motius de salut. Entre 2004 i 2007 hi ha hagut 1.081 excarceracions de presos comuns per raons de salut que van obtenir el tercer grau; això significa que la mitjana és de una excarceració al dia per motius de salut en l’etapa PP.

Crònica electoral XXXI: Hemeroteca sisplau, hemeroteca

Relació de membres d’ETA amb condemnes superiors a 30 anys que van sortir al carrer durant els anys de Govern d’Aznar perquè havien acomplert la seva condemna sense que ningú digués que l’Estat s’havia rendit. Com, por exemple, Iñaki Bilbao, que després de 18 anys a la presó va acomplir la seva condemna l’any 2000 i dos anys més tard va matar a un regidor socialista.

Les dades són: Cognom i Nom – Condemna - Data d’ingrés - Data d’excarceració -
Ministre signant


1.Artola Santiesteban, José Ramón -327años - 02/09/1986 -04/08/2002 - A. Acebes
2.Letona Viteri, Enrique - 311 años- 09/10/1987 - 16/05/2003 - A. Acebes
3.Larrinaga Echevarria, Juan José - 221 años- 28/11/1980 - 14/11/2000– Mayor Oreja
4.Rementerí­a Beotegui, Jaime - 220 años - 11/08/1983 - 08/01/2004 –A. Acebes
5.Esquisabel Echevarría, Francisco - 180 años - 13/10/1980 - 17/08/2002 - A. Acebes
6.Ugarte Zincunegui, Jon J. - 174 años - 19/06/1987 - 03/07/2003 – A. Acebes
7.Echeandí­a Zorroza, Juan Carlos - 172 años - 26/05/1983 - 06/07/2001 - M. Rajoy
8. Otaegui Arechavala, Luis Mª - 162 años - 28/04/1987 - 02/06/2003 – A. Acebes
9.González García, Fidel - 160 años - 19/05/1981 -05/09/2000 – Mayor Oreja
10.Alberdi Olano, Ernesto - 135 años - 28/11/1980 - 15/09/2001 – M. Rajoy
11.Bengoa Unzurranzaga, Félix - 134 años - 14/11/1980 - 21/10/1999 - Mayor Oreja
12.Aguirre Aguirre, José Angel - 133 años - 28/10/1985 - 26/05/2003 - A. Acebes
13.Ancizar Tellechea, Fermí­n - 126 años - 19/05/1981 - 23/07/2001 – A. Acebes
14.Cabello Pérez, Francisco - 120 años - 05/11/1986 - 12/02/2003 –A. Acebes
15.Nazabal Auzmendi, Juan - 106 años - 03/10/1979 - 20/04/1998 - Mayor Oreja
16.Galardi Sagardí­a, Itziar - 101 años - 01/03/1982 – 21/02/2002 - M. Rajoy
17.Anza Ortuñez, Juan Mª - 101 años - 20/02/1982 - 18/10/2002 – A. Acebes
18.Iraculis Albizu, Fernando - 99 años - 30/03/1982 - 27/11/2002–A. Acebes
19.Irastorza Fernández, Eugenio - 96 años - 28/02/1980 - 09/09/2003 - A. Acebes
20.Echevarri Ayesta, José Antonio - 94 años - 09/07/1980 - 18/01/2002 - M. Rajoy
21. Jiménez Zurbano, Jesús - 94 años - 22/11/1988 - 31/05/2003 – A. Acebes
22. Zabaleta Mendía, Angel - 94 años - 13/06/1989 - 08/03/2004 – A. Acebes
23.Ormaechea Antepara, Jesús Mª - 88 años - 08/05/1984 - 24/01/2003 - A. Acebes
24.Muiños Díaz, Agustín - 88 años - 16/05/1984 - 25/02/2002 – M. Rajoy
25.Ostolaza Alcocer, Manuel - 85 años - 05/02/1981 - 07/07/1999 – Mayor Oreja
26.Pagola Cortajarena, José A. - 78 años - 27/06/1984 - 17/10/2003 – A. Acebes
27.Garciandia Solano, Ricardo - 73 años - 29/10/1981 - 23/11/1999 - Mayor Oreja
28.Guridi Arocena, Pedro Juan - 68 años - 14/11/1980 - 11/04/2001 –M. Rajoy
29.Alberdi Zubizarreta, Miguel - 68 años - 06/12/1984 - 14/11/2001 –M. Rajoy
30.Areizaga Arozamena, Salvador - 67 años - 17/11/1981-12/12/2002 – A. Acebes
31.Zabaleta Garmendía, José R. - 66 años - 12/12/1984 -07/02/2003 – A. Acebes
32. Recarte Gutiérrez, Gloria Mª- 65 años- 29/10/1981- 24/11/2000- Mayor Oreja
33. Jaio Bustinduy, Jon Iñaki - 64 años - 09/06/1985 - 11/09/2003 – A. Acebes
34.González Merino, Juan Manuel-63 años - 20/06/1984 - 04/03/2000 - Mayor Oreja
35.Aldanondo Luzuriaga, Joaquín Mª - 20 años-31/12/1986 - 27/10/1999- Mayor Oreja
36.Merino Quijano, José Luis - 57 años -28/03/1984 - 27/09/2001 – M. Rajoy
37.Eguibar Michelena, Coro - 53 años 20/02/1982 - 05/08/2000 – Mayor Oreja
38.Bilbao Goicoechea, Ignacio J. - 52 años - 06/07/1983 - 28/09/2000 - Mayor Oreja
39.Marcos Olaizola, Luis M. - 51 años - 04/02/1981 - 7/10/2001 –M. Rajoy
40.Apecechea Arocena, Juan M. - 50 años -17/05/1980 - 08/04/1999 - Mayor Oreja
41.Arluciaga Iribar, José A. - 48 años - 19/05/1981 - 27/05/1999 - Mayor Oreja
42.Zumárraga Luzuriaga, Miguel G- 48 años - 31/12/1986 - 14/02/2003 - A. Acebes
43. Pastor Landa, Luis Alberto - 46 años - 22/01/1982 - 19/11/1999 - Mayor Oreja
44.Izaga González, Ricardo - 45 años - 07/03/1986 - 21/04/2002 – M. Rajoy
45.Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 años - 22/01/1981 - 12/06/2003 – A. Acebes
46.Aguirre Arin, Gervasio - 43 años – 05/10/1987 - 17/05/2002 – M. Rajoy
47.Viaña Balda, Emiliano - 18 años - 27/10/1987 - 10/09/1999 - Mayor Oreja
48.Arzallus Eguiguren, José M. - 42 años - 02/06/1980 - 15/04/2000 - Mayor Oreja
49.Aguirre Echeita, Enrique - 42 años - 16/07/1980 - 14/05/2000 – Mayor Oreja
50.Olagorta Arana, Juan A. - 41 años - 16/07/1980 - 11/04/2001 –M. Rajoy
51.Izaga González, Luis Javier - 36 años - 03/04/1981 - 19/06/2002 – M. Rajoy
52.López Domaica, Saturnino - 36 años - 03/04/1981 - 19/02/2003 – A. Acebes
53.Arnaiz Echevarría, José J.- 35 años - 06/09/1982 - 20/03/2004 – A. Acebes
54.Beloqui Cortajerena, José J - 33 años - 01/10/1982 -08/06/2000 - Mayor Oreja
55.Martí­nez Apesteguí­a, Francisco J - 32 años 03/03/1979 - 16/03/2000 - Mayor Oreja
56.Astola Iruretagoyena, José María - 30 años - 22/01/1982 - 17/01/2002 – M. Rajoy


Altres 250 membres d’ETA amb condemnes inferiors a 30 anys van ser posats en llibertat en el mateix període, fen un total de 306 interns excarcerats.

La patada a l'estufa

Segurament a molts els agradaria que aquest nefanda situació, aquest nauseabund atemptat del pàrking de la T-4 de Barajas, fos el final d’un procés de pau que duria a la finalització de 46 anys de fer de la política violència. Resulta també vomitiu com s’intenta culpabilitzar des de les files de la intransigència un govern que ha intentat obrir un procés que dugés a la fi d’aquella situació.

El fet innegable i reprovable que s’ha cobrat dues víctimes més, previsiblement que sumaran un 936 morts i molts, molts ferits i mutilats, ha assestat un cop important a la política de diàleg oberta pel president José Luís Rodríguez Zapatero; un desig inatacable el del president del govern espanyol, que apostava per la pau en el diàleg, un procés que ningú preveia fàcil, com tampoc ho va ser, com tampoc ho és, el procés d’Irlanda de Nord, cert que salvant les distàncies d’ambdues situacions, però amb unes connotacions similars i del que molts teníem clar que no hi va haver una forma expeditiva, perquè els radicals de les faccions integrants de la lluita armada nord-irlandesa van contribuir durant tot el procés a obstaculitzar-lo i deteriorar-ho greument, portant-lo a situacions límits, malgrat en aquella situació hi hagués una declaració d’”aturada del foc permanent”, quelcom de similar fet per la organització terrorista basca.

Que els extrems es toquen és innegable, quan bona part de la societat basca i espanyola eren a favor del diàleg per aconseguir una pau durable, els dos extrems de la corda, per una banda el Partit Popular i com no la AVT amb els seus atacs a la seu del PSOE i els atacs verbals a la figura del President del Govern, quelcom d’inadmissible en democràcia, i per altra banda la radicalitat de qui porta la seva veu en forma de bomba mortífera amb autoria amb firma d'autor, l'organització terrorista ETA , s’ajuden per esmicolar els avenços que s’haguessin pogut produir.

Algun opinòleg es pregunta a qui beneficia aquesta situació i no erra en fer-se aquesta dramàtica pregunta.