Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IP. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de març del 2009

83.247.136.18


L’avantatja fonamental que es dona en els instruments que s’usen en el model social 2.0, en els instrument que se’n diuen conformadors de xarxes socials és en essència la de la garantia de no anonimat, en el sentit que s’identifica de manera fefaent a l’emissor del missatge, tant en estris com el Facebook, que a banda limita les relacions a les que voluntàriament hagin pogut quedar establertes, o en el mateix Twiter, per a citar-ne algunes. De fet el model primigeni d’aquesta evolució en la comunicació en la xarxa va ser el blog, tot i que aquest establia una possibilitat d’anonimat en l’inseriment de comentaris sobre els articles (posts) que s’hi penjàven en els corresponents "diaris"; hom però, estris de determinació de visites permetrien de conèixer, malgrat que els visitants i els comentants ho fessin protegint la seva identitat, les seves identitats reals d’ IP, és a dir des de quin ordinador (despatx) i quina xarxa es connectaven, la ciutat, l’organització, etc., és d’aquesta manera com jo he pogut identificar al meu visitant 83.247.136.18, procedent d’una xarxa pública, és a dir pagada amb fons públics, ubicada a la Remote Acces Governance and Public Admnistration Service, quin nom en anglès no ens enganyi, parlem de l’administració publica catalana, que em deixava sucosos i impagables comentaris, però aquesta és una altra història que ja se sabrà en el seu moment.

El cert és que l’avenç 2.0 que tant entusiasma a aquells que transpol·lant el seu entusiasme haurien també frissat amb l’ invent del telèfon o del telègraf en el segle passat i les seves possibilitats, no són més que estris o instruments que ara ens ofereix la tecnologia i els seus avenços, als que cal valorar en la seva justa mesura. La qüestió serà, o és ja, com deia algú recentment també en la xarxa, si serem capaços d’establir una autèntica cultura,ara ja 3.0, que abasta no tan sols les comunicacions mateixes, sinó també tot un sistema de vida i de la gestió d’ ella mateixa en aquest nou context que afecta a les comunicacions, com les relacions i fins al teixit productiu mateix.

dilluns, 23 de juny del 2008

I perquè no?


Diu el Projecte d’Informe que la ponent Marianne Mikko va presentar a la Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu, en la seva proposta novena, literalment que se : “suggereix que sigui clarificat l’estatut jurídic o d’altre tipus, dels weblogs i insta a un etiquetatge voluntari dels mateixos d’acord a les responsabilitat professionals i financeres i els interessos dels seus autors i de quins els publiquen.”

Com molts, jo encara no tinc una opinió feta sobre el particular, però és cert que acudir a la font mateixa de la notícia clarifica moltes posicions i en desmitifica d’altres segurament interessades i anònimes, és clar com no podia ser d’altra manera, perquè algú entén hores d’ara els llibres sense el seu ISBN, sense la protecció de les corresponents dades d’autor, o el que és més senzill de comprendre un llibre anònim?

Aquell projecte d’informe, suposa que som encara en bolquers els tràmits legislatius amb que reglamentar status, com atorgar possibilitats d’etiquetatge donant noves possibilitats als processos intel·lectuals de creació que són o poden ser en definitiva els blogs. No tinc encara opinió feta, però és cert que podem saber, com de fet sabem els IP dels creadors, no ens creguin pas amagats en l’anonimat aquells/lles que suposen estar-hi; per tant, Mikko el que ens diu és: donem status jurídic o el que sigui; i perquè no, em pregunto jo, si serveix per protegir els meus drets d'autor?