Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juliol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juliol. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2009

Morir per una idea


L’estiu és calent, les herbes bramen assedegades pentinades per les llengotades en aquesta calima que, any rere any ens visita, com aquell convidat que t’arriba sens ser-ne convidat i s’està a casa teva, et malbarata el beure del refrigerador, aquella petita estança que voldries que fos la teva habitació, perquè malgrat no aprecies els aires condicionats, resistir amb la bonhomia d’aquell estri que fa aire, de vegades resulta, tot i que sostenible, força insuportable. Com veieu, hem començat a gratar el juliol, el mes que el calendari gregorià manté en l’apel·latiu julius en honor de qui va ser el dictator perpetuus, a Roma, Caius Julius Caesar.

Tal dia com avui, però, ens diuen els annals que moria a la localitat alemanya de Constança el teòleg Jan Hus a qui es considera precursor del protestantisme, abans que Luther o Calvino, i moria a mans del foc, cremat viu per les seves idees defensades al concili de Constança, era un moment on hi havien dos pontífexs Gregori XII a Roma i Benet XIII (el papa Lluna) a Avinyó, corria l’any 1415, quan Huss va profetitzar davant del seu botxí l’adveniment del luteranisme, de la reforma.

Môžete pečená hus, ale vo storočia nájdete labutě, ktoré nemôžu toast” (Pots rostir una oca , però dins d'un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs torrar –Oca és hus en llengua txeca)

Premonitori designi en l'ús literi que Hus coneixia i havia treballat de la llengua bohèmia i on pronostica com no es pot estar sempre contra tota idea, ens adverteix contra tota perspectiva totalitària, cap a les perspectives intransigents, sense escoltar a la gent i en aquest cas a les propostes dels filòsofs, de pensadors, Hus n'era un però va ser menystingut, tot i que va ser, de fet, un precursor del Concili Vaticà II, com ja predefinia a principis del segle XV en la seva docta obra "De aeclessie", amb principis, amb valors que aquells homes (o bèsties ?¿) del segle XV no van voler, no van saber entendre ... El destí acaba posant a tothom en el seu lloc....


dimecres, 11 de juliol del 2007

...No hi ha oblit pel qui s'estima......

Redescobrir la poesia com a vehicle conductor de l’experiència, però també com un instrument transmissor de sentiments i sensacions diverses, difícils d’explicar, ha estat gràcies a un amic molt especial.

Retrobar-me amb el significat dels versos, amb el llenguatge encriptat i no encriptat, amb l’essència mateixa del pensament feta paraula i recórrer a fórmules lingüístiques que et permetin expressar el que de vegades és molt difícil d’expressar amb paraules li ho dec a un amic molt especial.

Invertir el temps en la recreació màgica de moments senzills i planers per a convertir-los en models poètics, és un treball que té el seu pagament en els comentaris plaents d’amigues i amics que saben trobar en ell a tu mateix, també li ho dec a un amic molt especial.

Fent arqueologia he trobat un poema que també vaig fer a un amic especial, Oscar Ribes, fotògraf i escalador que va trobar la mort en les serralades andines a finals de la dècada dels 80, fa prop de vint anys. La tristor m’embargava en la seva composició, com ara i recordo, com ell m’havia convidat a fer aquest viatge del que ja no va tornar.


Juliol
© Albert Balada 7/1989

Quan la neu es fongui,
La que et va colgar,
sortiran flors vermelles a la llum del sol
En el teu record.

No sabrem mai
Que ella fou la teva
Darrera companya,
La darrera llum.

A dalt
Has trobat el teu descans
I em sents des dels cims de l’univers,
Com és la llum que t’acarona ?
Com són el cel i els núvols?
Com són les muntanyes,
Que sempre has estimat?

Enllà sí pots grapejar pel gel
I fer fotografies que
Mai no hauries pogut fer.

No hi ha oblit pel qui s’estima,
Hi ha sentiment.

Quan la neu es fongui,
La que et va robar,
Sortiran flors vermelles a la llum del sol,
En el teu record,
En el teu record,…