Crònica electoral LXXV: Quart debat on Ros és tot rigor, serietat i propostes.

En un debat “american mode”, utilitzant la fórmula dels 60” que va entrar al nostre país recentment de la mà de la televisió espanyola, La Mañana TV ha enfrontat els cinc candidats amb representació al ple sortint en un debat llarg, gairebé dues hores, en les que al final ningú, curiosament, ha tingut oportunitat de demanar el vot per ell i la seva formació.

Un debat al que, pel meu gust li sobrava potser una mitja hora, altres diuen que un quart, perquè, entre altres coses, mantenir als candidats dues hores drets, fatiga i molt. Segurament l'austera limitació del temps ha impossibilitat a més d’un candidat de fer una acurada exposició, perquè no tot és curt i ras, com proposava el títol del debat, cal una exposició prèvia abans d’entrar a la part expositiva i amb rèpliques massa limitades; ja sé que això hauria allargat encara més el programa, però segurament amb menys preguntes hauria donat molt més joc. En tot cas la direcció de la cadena és la que decideix el seu format, contingut i escenari.

Avaluar aquest debat a cinc em planteja inevitablement reconèixer a un Àngel Ros, alcalde i candidat socialista, coneixedor de la realitat urbana, a banda de les lleis de la física, que ha demostrat per objectar la viabilitat del projecte de la federació nacionalista d’inundar la marge dreta del riu; a més d’aquestes curiositats, ha abordat adequadament temes sensibles que afecten al desenvolupament normal del dia a dia, contraposant les premisses de la dreta nacionalista i espanyola, i ho fa a partir d’un model de rigor i integrador, no excloent com els de CiU i PP, ha estat aquest un tret diferencial del candidat socialista en front dels altres quatre, perquè reconeixem-ho aquest és un tema que afecta sentiments i persones i com a tal s’ha de valorar i afrontar amb la serietat i el cientifisme que calen.

Resulta difícil un debat d’aquestes característiques, en el que s’han obviat els grans blocs i s’ha fet palès tot un seguit de preguntes que debatien en torn d’unes propostes molt concretes d’alguna formació política, potser amb la pretensió que el representant d’aquella determinada formació política pogués sentir-s’hi còmode, perquè hauria portat el guió après?; objectiu no aconseguit, perquè contra això, una vegada més, la aposta discursiva de Ros, pel rigor i el reconeixement de les necessitats presents i futures d’una ciutat, ha demostrat un nivell superior, el de qui gerència i aspira a tornar a gerenciar una ciutat que albira a ser pol d’atractivitat, i on les solucions, ja en marxa, en grans estructures com el pont de príncep de viana o l'avinguda de pinyana, malgrat no es plantegessin, han sortit en la part explicativa i expositiva de les seves intervencions, les del candidat socialista; evidentment, no s’entén la ciutat futura sense l’acció d’aquests quatre anys de legislatura, que és en realitat el que en la campanya electoral també es jutja, a partir de lo que és pot començar a entendre les propostes de futur.

Com dic en el titular, el seu rigor i serietat, els de Ros, en el plantejament de temes com ara la Lleida comercial, els plans de barris, la integració del riu amb la ciutat i els camps elisis amb el riu, el deenvolupament industrial i el PCITAL, han posat de relleu, segons el meu punt de vista, que ell és l'unic que realment aporta propostes de present però també conreant un esdevenir en el que hem de gestionar la revolució tecnològica del segle XX.

Crònica electoral LXXIV: tercer i quart debat a cinc i l'errada com anècdota

Alguna cosa mes que una anècdota és que una fotografia pagada i utilitzada amb escreix abusivament en la publicitat institucional de la Diputació de Lleida, ara a més el líder de la Federació nacionalista la faci servir ara per ús privat, és a dir per a fer la campanya electoral. A aquells que m’atacaven al blog ara fa mig any, se’ls hi ha girat la truita i no saben on comença el límit no ja del copyrigt, com de la dignitat política i l'ús i abús. La Junta electoral que ja els va estirar de les orelles per la utilització de la mateixa foto, ara els hi haurà d’estirar novament per ús abusiu i per utilització de cabdals públics en la campanya.

És tard quan faig aquest post, de matinada, he passat una estona per l’estand del PSC al carrer vila de Foix, davant de la catedral, per desprès pujar a fer companyia al candidat socialista i alcalde de Lleida, Àngel Ros, a la festa míting de la Bordeta, per després, com també ho han fet la companya Agnès Pardell, Diputada al Parlament i el company Dani Fernández, coordinador del PSC al Congrés dels Diputats, que havien de fer uns parlaments, he anat al míting que l’Antoni Perea, el candidat socialista d’Alguaire, feia avui a l’ajuntament de la localitat, on ens havia convidat al Rafa Criado i a mi.

Avui el quart i cinquè debat a cinc, novament en les instal·lacions de La Mañana TV, pel matí, on és van fer els dos primers, i per la tarda als estudis de Catalunya Ràdio. Veurem quina serà la posició de tots els grups davant la tendència que plantegen els estudis que alguns mitjans han presentat als seus lectors, jo sóc del parer que les estratègies aniran a intentar esgarrapar al candidat socialista la part d’electorat que sigui possible, tot i que he sentit opinions que divergeixen d’aquest criteri, veurem si els assessors donen per perduda ja aquesta batalla o aquesta setmana s’obre una guerra que durarà escassos dies!?

En tot cas el concepte i el criteri de la feina ben feta, la capacitat de treball i el projecte engrescador són tres elements que difícilment poden ser contestables, a banda que la recuperació de l’autoestima de ciutat a partir d’aquest discurs fresc que ens ofereix l’alcalde i candidat Àngel Ros, és difícilment, no ja superable, sinó igualable per la resta de candidats, que ens oferiran a ben segur tot un seguit de propostes diverses que caldrà analitzar amb cautela i desgranar el gra de la palla.