Arxipèlag

En paraules entenedores resulta de vegades difícil parlar de política, potser perquè parlar de política des de la perspectiva de la ciència política resulta quelcom de distint al públic profà, com he significat altres vegades, com distant també respecte del que puguin expressar els electes, que en tant que electors passius, han de tenir o mantenir aquell llenguatge col·loquial que els és exigible per a fer-se entenedors entre els seus electors, amb els seus conciutadans.

Investigar la dimensió d’allò polític, resulta tanmateix distint de tot allò que hom entén per política, perquè apartat de l’art de convèncer i això no és només propi de la política, esdevenen tot un seguit d’accions que suposen el desenvolupament de les polítiques d’Estat, siguin fetes aquestes al nivell que siguin i com diria Alexis de Tocqueville, cerquen, si més no, la felicitat dels ciutadans.

Una vida llarga com la de Aleksandr Isayevich Solzhenitsin permet d’establir tot un seguit de principis que se signifiquen i es reconeixen a través de la seva aportació a la literatura universal, amb el detall de la seva perspectiva sobre el desenvolupament polític rus, des de la revolució fins al desmembrament de l’antiga Unió de Repúbliques i el naixement d’un nou model d’Estat, el de la federació rusa, després de la desaparició de la confederació d’estats independents. La mort de Solzhenitsin, doncs, significa una posada en valor de la seva obra creadora, un testimoni excepcional dels moments més foscos de la dictadura soviètica.

De fet l’acció política, les polítiques en plural, tant distintes del que s’entén per política reflecteixen tota un seguit d’intervencions en xarxa, d’intervencions en escala que ens determinen una definició més pragmàtica que ideològica, on aquest tint pot esser vist en la determinació del benefici que se n’obté per part de les distintes classes que configuren l’estructura social vigent, aquesta és la determinació del perfil “polític”, aquell que embolcalla l’acció en definitiva. Cal defugir del fet concret, avaluar des de la perspectiva de l’anàlisi més enllà del curt termini, fer-ho des d’una perspectiva més ampla a mig o llarg termini, allò que ens hauria de permetre de comprendre tot el que succeeix en aquell desenvolupament.

Estimada mare terra.

El món camina lentament des de fa tants d’anys, que plantejar-te el paper que hi hem fet aquestes civilitzacions que hem estat capaços de dominar la existència mateixa de la natura fa fins i tot por. De fet que ha canviat en els darrers 3.000 anys de la nostra existència: ben poca cosa, si tenim en compte que aquests només representen poc més que segons en el calendari biològic de la nostra mare terra, però el suficient per haver-li fet un mal irreparable, a mig termini. Segurament la causalitat de les coses, l’esgotament de les energies fòssils ens hauria de dur a un replantejament del model existencial, però seria així, probablement, si no ens preocupéssim més d’altres coses més mundanes.

Adonar-te que del que en diem política és parlar de polítiques i per tant de gestió substreta per un principi d’economia d’escala de la dialèctica política, tot i que determinades estretors de mires impedeix molts dels nostres conciutadans de veure-ho així, seria la cosa més important que ens caldria d'entrada de fer per a poder afrontar el futur amb garanties d’èxit. Tot i així caldria retrobar els clàssics, llegir i aprendre molt i molt, per saber el que ells sabien abans del canvi de paradigma en el procés d’intercanvi de les civilitzacions.