Compartir el bé

El pensament es defineix a partir de les minúscules freqüències que transmeten els connectors que ens fan interpretar la percepció que tenim de les coses; percebre aquella recepció d’allò que en la nostra consciència es determina a partir de valors i convencions, a partir del desenvolupament del coneixement, del saber, com de la racionalització de les coses, de l’alliberament permanent de les essències del no bé, per esdevenir portador del material genètic primigeni amb el que vam ser dotats tots els éssers vius: l’instint de supervivència que no pot encarnar en ell cap altra dimensió que no sigui la de compartir el bé.

La necessitat enverina tot valor intrínsec, degenera les ments i s’apropia dels proïsmes que perden fins la seva pròpia dimensió del ser, la seva única dimensió, per altra banda, els fa esdevenir simbions manipulables i estèrils a l’evolució humana que hauria de partir del coneixement, l’experiència i l’estudi i poc poden poden aportar, sinó és a pensar de nou en el valor del bé i defugir de la seva falsa consciència.

Hypokrisis

Un bona amiga va assitir ahir a una celebració religiosa en un barri que queda a l'altra banda del pont a la ciutat de Lleida, on era absolutament evident, el possicionament del capellà oficiant en una comunió, en fer una petició inversemblant, la de demanar el vot lliure per aquella formació política que pensés en la familia i en la tradició acompanyat; evidentment per la petició de assenyalar, al final del seu discurs, d'omplir la casella de l'església en la declaració de la renda, d'això en dic jo hipocresia.

Clar que Benet XVI , el Papa de Roma, pot anar "cantant missa" des de Brasil, en dir que l'església no és una organització política; és clar, si amonesta als defensors de la teologia de l'alliberament ,ho fa de fet per caritat cristiana, segur, i jo com puc entendre aquest insult a la intel.ligència, de una i altra acció? No és una mostra més d'hipocresia, això?